Talarn
Informació general
Les aigües que es recullen al pantà de Sant Antoni reguen bona part de les terres de conreu dels municipis que l’envolten. Es conrea principalment cereals (blat, ordi), hortalisses, farratge (alfals), gira-sol, ametller, vinya i oliveres. Pel que fa a la ramaderia, hi ha cria intensiva d’aviram i bestiar porcí i oví en modernes granges.
La línia de ferrocarril gestionada pels FGC des del 2005 i que uneix Lleida amb la Pobla de Segur travessa també el terme resseguint paral·lela el traçat de la carretera C-13.
Llocs d’interès
Sant Martí de Talarn
Originalment romànica, sofrí moltes transformacions en època gòtica i en el Renaixement.
La primera referència coneguda sobre aquesta església és del 1080, quan el comte Ramon VI de Pallars Jussà encomanà a Oliver Bertran, vassall de Guillem Folc, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia de sant Martí i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia.
Inclosa dins de l’oficialat de Tremp, el 1639 s’iniciava la reconstrucció de l’església, i el 1748 s’encarregava la construcció de l’orgue, recentment restaurat, a Josep Boscà de Seringena.
Vila medieval
La vila de Talarn històrica és una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d’accés a la vila closa. Una bona part de les muralles ja no existeix, en part perquè van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d’elles, però una part de les torres i portals encara són in situ. De tota manera, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia.Constituïen la vila closa pocs carrers, encara conservats. Es tracta d’un carrer principal, el del Mig o del Forn, que arrenca del costat nord de l’església, i, paral·lel a ell, el carrer Nou, o de Pau Coll, que de fet esdevé carrer principal, ja que enllaça el Portal de Soldevila, al sud-est, amb el Portal de la Torre de Caps, al costat de la torre d’aquest nom, al nord-oest de la vila. Més al nord discorre un tercer carrer, que passa pel castell i la plaça de Vilanova, o del Gall, a occident de la vila. Com a carrers, dins del clos de la vila només hi ha aquests tres; ara bé, relligant-los i completant la trama urbana de Talarn, tot de carrerons acaben de teixir la trama urbana de Talarn. Es tracta de carrerons com el del Forn o el del Castell, per exemple.
Plaça Major
La plaça Major o del Doctor Sivilla, al centre del nucli murat, té porxada la banda nord i est, amb la part ponentina formada per l’alineació de cases del carrer Major o carrer de Pau Coll, on hi ha la majoria d’edificis nobles dels segles XVII i XVIII, que és l’època que la vila va rebre la configuració actual.
Festes i tradicions
Pel que fa al folklore, el 20 de gener es fa un aplec a l’ermita de Sant Sebastià. Per Setmana Santa, al matí del Divendres Sant se celebra el Viacrucis, i al vespre, la processó del Sant Enterrament. La festa major s’escau el tercer diumenge d’agost. El diumenge pròxim a l’11 de novembre se celebra la festa de Sant Martí, patró del poble.