Tarragona
Informació general
Destaquen, en primer lloc, l’autopista AP-7 i la carretera N-340. A Tarragona neixen, també, dues carreteres que porten cap a l’interior; es tracta de l’autovia T-II, fins a Reus, on enllaça amb la C-14 (en direcció a Valls i Montblanc) i amb la N-420 (cap a Falset i Móra d’Ebre); i la N-240, la qual des de Tar-ragona marxa en direcció a Valls, Montblanc, Lleida i les terres de la vall de l’Ebre. Des de Tarragona surt també l’anomenada carretera de Santes Creus, que pren una direcció sud-nord cap a l’interior de la comarca i de l’Alt Camp. De la carretera N-241 (dins el municipi de Tarragona) surt la C-31 B, que enllaça amb el tram de la C-14, que arriba a Reus, ja dins el terme de Vila-seca.
L’activitat agrària té una importància molt reduïda, tant pel nombre de treballadors, com per la superfície conreada. El secà hi és predominant, si bé el regadiu té una bona representació al marge dret del Francolí. L’activitat ramadera es caracteritza sobretot per la cria d’aviram (gallines), tot i que cal esmentar també el bestiar oví i cabrú.
El port de Tarragona està entre els primers de l’Estat espanyol pel volum de mercaderies.
Llocs d’interès
Església i convent dels Carmelites
Conjunt de convent i església edificats l’any 1896-97. L’església és un temple neogòtic de nau única, conegut popularment com la Punxa en referència a l’apuntada agulla de la façana. La seva composició utilitza els elements més típics del repertori goticista, arcs apuntats, fines columnes amb capitells, pinacles i, a l’interior, voltes de creueria i nervadures. Combina la pedra treballada amb paredat carejat i maó vist. Va ser el primer edifici que va fer servir la pedra artificial. El convent consta de planta baixa i tres pisos, el superior afegit l’any 1952. L’agulla del cambril de la Mare de Déu és obra de Josep M. Jujol, de 1918.
Catedral de Tarragona
Està situada a la part alta de la ciutat, dins l’antic recinte romà. HI va haver una antiga basílica paleocristiana que, destruïda pels musulmans, va ser substituïda per una mesquita posteriorment cristianitzada i dedicada a santa Tecla. Quan aquesta es va fer petita per a les necessitats del culte es va iniciar la nova seu, l’any 1171. Es va projectar seguint esquemes romànics, però un cop iniciada la construcció es van anar introduint els nous conceptes de l’arquitectura gòtica, predominants en el conjunt catedralici. En els seu subsòl s’han localitzat els fonaments del gran temple d’August.
Inicialment es va projectar amb cinc naus, però es va acabar construint amb una planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de creueria. Al mateix temps es va edificar el claustre, aprofitant altres restes romanes. La catedral va ser consagrada el 1331.
Durant el segle XVI es va enriquir amb diverses capelles renaixentistes (Santíssim Sagrament, Sant Fructuós i Sant Joan Evangelista). D’època barroca és la capella de la Concepció i del segle XVIII la de Santa Tecla.
Museu Diocesà de Tarragona
Està situat a diverses dependències dels claustre de la catedral: l’antic dormitori canonical, la capella del Corpus Christi, la sala capitular i un dels absis. Del seu notable fons artístic compost de més de sis mil obres se n’exhibeixen unes tres-centes. D’entre les més destacades cal assenyalar diversos retaules gòtics dels millors artistes catalans de l’època, com el retaule de Sant Jaume el Major (Jaume Mates), el de Sant Pere Apòstol (de Ramon de Mur), la Taula de l’Anunciació (de Jaume Huguet), el dels sants Joans i el de sant Miquel Arcàngel (de Bernat Martorell) o el de l’Ascensió i el Calvari (de Jaume Ferrer II). També hi ha notables peces renaixentistes i barroques, entre elles un important conjunt de tapissos.
Festes i tradicions
El 17 de gener se celebra la festa de Sant Antoni Abat, amb una cercavila, i des del 1990 la passada dels Tres Tombs. És popular la festa del Carnaval, que inclou la tradicional arribada del Carnestoltes, amb desfilada de comparses i sermó. El 23 d’abril, coincidint amb la festa de Sant Jordi, a més dels actes tradicionals de la diada es fa una exhibició castellera. Pel mes de maig se celebren la festa de la Santa Creu, el dia 3, i la festa de Sant Isidre, el dia 15.
Pel mes de juny tenen lloc diversos actes festius: comença el romiatge del Rocío el primer diumenge de mes, a l’esplanada del santuari de Llorito, la processó de Corpus, que inclou el ball de bastons, les colles castelleres i l’Ou com Balla a la catedral, i la festa major de Sant Pere i de Sant Pau, el diumenge pròxim al 29 de juny, que se celebra especialment en el barri pescador del Serrallo. El 19 d’agost se celebra la festa de Sant Magí, amb una processó que inclou ball de bastoners, gegants, nans i al vespre el ball de gralles, el ball d’en Serrallonga, de dames i vells, de diables, i una exhibició castellera. El dia de la festa té lloc una cercavila amb tots el grups folklòrics i el trasllat processional del braç de santa Tecla de la seva capella a la catedral.