TÀRREGA
Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l’àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 16.742 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d’unió entre els altiplans de la Segarra i l’Urgell i comprèn a la vegada els pobles d’Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació anual. L’altitud se situa als 373 metres.
Tàrrega ha esdevingut un important centre de comunicacions en ser lloc de confluència de dos importants vies de comunicació: l’autovia A-2 de Barcelona -Lleida – Madrid i la carretera C-14 Tarragona – Montblanc – Andorra. Altres connexions importants són la comarcal C-53 que uneix Tàrrega des de Vilagrassa amb Balaguer, l’Eix Transversal de Lleida a Girona que coincideix amb la A-2 al seu pas per Tàrrega i la carretera L-310, que comunica Tàrrega amb Guissona i Ponts.
Una ruta històrica
Al bell mig de la ciutat trobem la plaça del Carme, coneguda popularment com el Pati, amb tots els cafès, bars i terrasses d’estiu al seu voltant, la qual ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat. S’hi poden contemplar diferents monuments: un dedicat al gran compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855), que fou un dels músics més destacats a l’Estat espanyol durant la primera meitat del segle XIX. A l’altre extrem de la plaça s’alça el monument als Països Catalans, fet per l’escultor valencià Andreu Alfaro l’any 1981, i el brollador d’aigua que ofereix diferents jocs d’aigua i llum, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.
El carrer del Carme és un dels carrers més comercials de la ciutat i compta amb diverses cases senyorials així com amb diferents porxades gòtiques del segle XIV. En aquest carrer hi trobem l’antic Palau dels Marquesos de la Floresta, avui seu de la Mútua Intercomarcal – Mútua de Tàrrega, casal exponent del romànic civil català de finals del segle XIII. Al mateix carrer i davant del Palau dels Marquesos de la Floresta trobem una residència senyorial, que és un clar exponent de l’estil gòtic.
Al carrer de Santa Anna, un dels més transitats i comercials de Tàrrega s’hi troba una casa d’estil modernista que segueix la línia jujolista, amb importants elements d’influència de l’art i ornamentació arabescos.
La plaça Major de Tàrrega acull l’Ajuntament de la ciutat, la Parròquia i el Casal Parroquial, l’edifici modernista de la Cambra de Comerç i l’edifici de la sucursal de la Caixa de Pensions. L’església de Santa Maria de l’Alba és de línies classicistes i dóna espectacularitat a totes les perspectives de la plaça. La planta té una nau principal amb capelles laterals, cúpula i cimbori. El campanar de planta quadrada i torre vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes.
L’Ajuntament té una façana d’inspiració renaixentista datada de l’any 1674 i es pot apreciar el conjunt escultòric de la portada que representa l’escut de la vila. La creu de terme gòtica va ser restaurada i instal·lada a la plaça fa poques dècades. Recomanem l’observació detinguda de les figures, especialment de la imatge de Sant Miquel.
El carrer Major acull el Museu Comarcal de l’Urgell, situat a la residència de Cal Perelló, que data dels segles XVII i XVIII i encara conserva algunes de les sales nobles dels segles XVIII i XIX, actualment museografiades. El museu acull també la Sala d’Arqueologia, centrada en el món ibèric i romà, i sales per a exposicions temporals. El carrer Major s’està convertint en un vial amb comerços i tallers artesanals oberts als vianants.
A la plaça de Sant Antoni, del segle XIV, s’hi troba l’església del mateix nom que consta d’un campanar d’espadanya en què s’observa l’escut d’armes dels Ardèvol, promotors i benefactors de l’obra. L’església ha estat objecte de nombroses reformes al llarg dels segles. L’actual façana es troba custodiada per dos dels apòstols de l’antiga església parroquial gòtica.
Descobriu la Ruta del Cister
La Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i els seus 65 municipis. És una marca turística que es va crear l’any 1989 amb la voluntat de dinamitzar turístic i econòmicament aquestes tres comarques.
El seu nom es deu al fet que el patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Els tres monestirs cistercens són l’esquer de La Ruta del Cister però aquesta marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, ja que descobreix unes comarques amb tradicions pròpies, una riquesa de paisatges….
A partir de l’enllaç dels tres monestirs, el visitant pot descobrir un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, festes i tradicions, artesania…