Tarrés

Tarrés
EscudoTarrés


Tarrés


Informació general

Pel sector meridional passa la carretera N-240 de Tarragona a Lleida, de la qual surt la carretera local que passa primer pel nucli de Tarrés i continua vers el nord per Fulleda i l’Espluga Calba fins a les Borges Blanques. Paral·lelament a la carretera estatal passa l’autopista A-2.
Pel que fa a l’economia, Tarrés és un municipi eminentment agrícola, on es conreen principalment ametllers, vinya (sota la denominació d’origen Costers del Segre), oliveres i cereals (ordi i blat). En la dècada del 1990 es desenvoluparen activitats agrícoles, que encara es mantenen; també s’hi fa cria de porcs. La facilitat de comunicacions afavoreix la funció de lloc d’estiueig i segona residència que ha adquirit el poble. El terme municipal no és inclòs dins l’àrea de regadiu del canal Segarra-Garrigues.


Llocs d’interès

Creu de terme
creu-de-terme_TarresLa creu actual està formada per tres peces diferents. El basament està format per tres graons de planta quadrada. L’inferiro és el més llarg i mesura uns 2m. de costat. Els dos primers estan molt deteriorats i semblen estar fets amb pedres reaprofitades. El fust de la creu és de secció octogonal i té una alçada de 2m. i un diàmetre de 65cm. El basament del fust és quadrat i presenta una inscripció a la cara est que hi diu: «Santa missió MCML 1950 any sant» Una línia d’imposta situada a la part alta del fust separa aquest del coronament o creu pròpiament dita. Aquesta està feta també de pedra i data possiblement de 2001/2002.

Els camins de l’aigua al secà
Els camins de l’aigua al secà és una ruta circular i senyalitzada que transcorre pel terme de Tarrés i uneix diversos elements patrimonials privats i públics lligats a la pedra seca i l’aprofitament de l’aigua: basses, pous, cisternes, aljubs, fonts, safareigs…
El recorregut s’inclou, en part, dins l’espai natural protegit de la Vall de Vinaixa. Transcorre entremig de camps d’oliveres, de vinyes i d’ametllers, de camps de cereals en mosaic amb els boscos de pi blanc i alzina que proporcionen ombra abundant, travessa diversos fondals i valls i s’enfila fins al capdamunt de serres i altiplans que sobrepassen els 600 metres d’alçada.

Església parroquial de Santa Maria
L’església parroquial de Santa Maria té una façana neoclàssica i un campanar de torre vuitavat amb pinacle al cim i nau barroca. Vora seu hi ha un edifici del 1779 amb façana porxada i columnes jòniques que havia estat l’hostal i actualment és la residència d’una comunitat seglar, amb la capella de la Mare de Déu del Pessebre.


Festes i tradicions

La festa major se celebra per l’Assumpció, el 15 d’agost, amb sopar col·lectiu a la plaça de l’Església, cercavila, competicions esportives i balls populars. El 15 de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Isidre, també s’hi fa festa major. Durant el mes d’agost es realitzen diverses activitats dins el programa anomenat Estiu Cultural. El segon diumenge de setembre, des del 1977, té lloc un aplec a l’ermita de la Santa Creu; és tradicional la degustació d’orelletes i vi ranci.