TORÀ
La demarcació municipal de Torà és troba a la Vall del Llobregós, en el punt de contacte entre el Solsonès, l’Anoia i La Segarra. És un poble amb 1360 habitants. La vila de Torà és la localitat més important i dinàmica de la zona fruit del seu creixement industrial, cosa que no li ha fet perdre l’aspecte eminentment agrícola i ramader de típica vila de la Segarra. Torà té el seu origen en època medieval, els carrerons estrets del barri vell, coberts de porxos, silenciosos i tranquils, en són un clar testimoni.
Un poble per la cultura i la gastronomia
Horts: Torà és un poble ric en aigües, banyat pel riu Bregós i la riera de Llanera, confluint i formant el Llobregos, que ha propiciat que en les seves faldes és desenvolupes un pròsper conreu de regadiu, de petites parcel·les i destinat al consum propi. Es normal doncs, que en els seus plats trobem tot tipus de verdures i hortalisses fresques.
Carns i embotits: A Torà, com la majoria de poblets de Catalunya, es conserva en moltes cases, la vella tradició de la matança del porc, per tal d’elaborar tot tipus de derivats de l’animal. Al mateix Torà, trobem l’establiment “Antiga Casa Magí”, on encara elaboren els seus embotits i altres derivats del porc, segons procediments artesanals.
Caça: Torà és terra de caçadors, sent les perdius i els porc senglars les preses més habituals. No obstant, també podem trobar conills, llebres o guatlles. És típic d’aquestes terres, la perdiu a la vinagreta o els peus de porc estofats.
Coca de Recapte: A Torà, com és tradicional en les terres de Lleida, s’elabora la coca de recapte, però amb un gust i unes característiques pròpies, que la diferencien d’altres llocs. És una coca on al damunt hi ha pebrot, arengada, salsitxa i cansalada.
Festes i tradicions: Torà és un poble amb una varietat de festes tradicionals, algunes d’elles molt especials, com les que veuran a continuació.
La Festa de les Dones és una de les més importants del poble. Començà l’any 1964 quan quatre noies van organitzar un gran ball, en el transcurs del qual, es van triar el noi més elegant. L’any 1998 es va celebrar el primer sopar de dones amb 101 senyores. Actualment es fa el sopar que compta amb l’assistència de 350 dones, seguit d’un espectacle. A mitjanit s’obren les portes a tothom i comença el ball, amb una gran assistència de públic. Durant la festa, tal com marca la tradició, un jurat format per 13 dones, escollides a l’atzar, vota el noi més eixerit i, un jurat format per 13 homes, trien la nova alcaldessa que es farà càrrec d’organitzar la festa de l’any següent, ajudada per les dues alcaldesses dels dos anys anteriors juntament amb totes les voluntàries possibles.
Una altra de les festes més destacades és la festa del Brut i la Bruta, una setmana abans de Carnaval. En aquesta festa s’hi realitza una tradicional en memòria al mateix ball que va quedar paralitzat en esclatar la guerra civil espanyola (1936) i es va tornar a reempendre l’any 1990. Aquesta dansa es desenvolupa pels carrers de Torà, on surten ballant dos personatges: el bonic i la bonica, ballant el contrapunt pel poble al so dels violins. Darrera aquesta primera comparsa del Bonic i de la Bonica, els segueixen, els dos personatges totalment antagònics als primers, aquests són el Llord i la Llordera, que van bruts i desmanegats i ballant d’una manera endimoniada fent mofa de la dansa i de tothom.
Monuments arquitectònics i punts d’interès més importants
Torà, tot i ser un poble petit, conté més de 5o monuments inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
L’Antiga muralla de Torà n’és un; es té constància que Torà era una vila enmurallada i tenia un castell. Aquestes muralles podrien formar part d’aquest baluard que es trobava a la zona més alta del poble per tenir una major visibilitat. Actualment només es conserva algun traç del que havia estat l’antiga muralla que funciona com a mur de contenció.
La capella de Sant Pere de Murinyols també és un dels edificis destacatas del poble. Està
situada al cap del Tossal de Sant Pere, al sud del nucli de Torà. Al cap damunt del petit pujol on es troba la capella, originàriment hi havia una torre de guaita, de la qual es va aprofitar part del seu perímetre per construir l’absis. A l’interior podem observar una nau amb volta de canó i un arc apuntat que diferencia el presbiteri , que queda mínimament elevat per un esgraó. L’exterior de l’edifici presenta un aparell de petits carreusirregulars amb restes de morté i una coberta a dues aigües.
Un dels altres monuments arquitectònics és el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.
És un monestir benedictí situat a 9 km de Torà, al fons de la vall de Cellers. Cal destacar que quest conjunt està format per diverses dependències que s’han anat afegint al llarg dels anys. L’església és l’element principal d’aquest antic monestir, però al voltant d’aquesta trobem l’anomenadea Casa dels Sants, dos patis i la rectoria.