Torrebesses
Informació general
Els conreus ocupen una mica més de la meitat de la superfície municipal i són gairebé tots de secà. L’olivera, que produeix un oli molt apreciat, és el principal conreu.
Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria d’aviram, de bestiar boví, d’oví (ha augmentat força els darrers anys del segle XX) i de porcí.
El mercat setmanal es fa el dimarts i el divendres.
Llocs d’interès
Sant Salvador de Torrebesses
És una construcció de nau única coberta amb volta de canó de pedra lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs faixons que arrenquen de permòdols molt senzills que la divideixen en dos trams. L’absis té planta semicircular i està cobert amb volta de quart d’esfera. Té tres capelles de planta rectangular de diferents èpoques (finals segle XIV i segle XV). En destaca la capella de Sant Joan Baptista del segle XV, que està coberta amb volta de creuaria de factura gòtica. El nervis de la volta arrenquen d’uns capitells esculpits situats a mitjana alçada dels murs. La clau de volta té decoració esculpida i en la part superior del mur nord i oest de la capella hi ha dos escuts amb la figura de l’anyell místic portant l’estendard de la creu. També es troba en aquesta capella el retaule de pedra calcària dedicat a Sant Joan Baptista amb restes de policromia, datat a la segona meitat del segle XIV.
Exteriorment l’austeritat d’aquest element reforça la seva contundència formal. L’existència d’un remat llis en tot el seu perímetre facilita la lectura d’una església fortificada.
Destaca la porta de la façana del segle XIV, formada per un arc de mig punt amb tres arquivoltes, una d’elles motllurada en punta de diamant i sostingudes per tres columnes de fust llis a banda i banda de la porta. Aquestes columnes sustenten uns capitells amb decoració vegetal que es repeteix al brancal formant un fris continu.
Església Nova
Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’ augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns.
La persona que va impulsar la idea va ser l’ alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida. El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra. El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 pta. aproximadament. Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX. El projecte es va començar amb empenta però al cap d’ un any es va parar.
El motiu de l’ aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l’hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país L’alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d’ una part de l’església, la qual va suposar la seva ruïna.
La plaça que s’ha construït en l’ interior de les parets d’aquesta església porta el nom de l’alcalde que es va arruïnar «Tomàs Ballesté».
Festes i tradicions
Les festes majors d’aquest poble són per Sant Sebastià (20 de gener), se celebra el dia del patró i el dissabte següent, i per Sant Salvador (6 d’agost), se celebra la primera setmana d’agost. La festa major d’estiu, s’inicia amb una sardinada col·lectiva per esmorzar a l’ermita de Sant Roc; com a cloenda es realitza un sopar de germanor organitzat per l’ajuntament a la plaça dels Pagesos. Des de l’any 1987, aproximadament pel febrer, ha anat arrelant el costum de celebrar conjuntament el carnaval i la festa de les Àguedes (les dones casades) i les Apol·lònies (les noies solteres). La diada s’inicia amb un dinar col·lectiu a l’ermita de Sant Roc. Es fa també una cercavila pels carrers del poble, en la qual es recullen objectes per les cases amb la finalitat de confeccionar cistelles que es rifen en el ball de la nit, i es passeja el carnestoltes (un ninot que confecciona el jovent del poble amb palla i robes velles). A la tarda es fa el ball de les Àguedes i les Apol·lònies i a la nit, a la plaça dels Pagesos, també hi ha ball i una foguera en la qual es crema el carnestoltes. Els jubilats celebren la seva festa amb un sopar col·lectiu a l’ermita de Sant Roc, el dia 15 d’agost.