Torrefarrera
Informació general
L’activitat econòmica tradicional de Torrefarrera és l’agricultura. Les terres conreades representen tres quartes parts de les terres d’aquest terme, de les quals el regadiu n’ocupa una gran part i aprofita al sector principal l’aigua del canal de Pinyana i al de Malpartit la del canal d’Aragó i Catalunya. El conreu principal són els cereals, especialment l’ordi, el blat i el blat de moro; li segueixen els fruiters (pomeres i pereres sobretot, i en menys quantitat el presseguer i la nectarina) i finalment el conreu de farratge (alfals). Té certa importància la ramaderia de granja (cria d’aviram i conilles mares), el bestiar porcí i el boví.
Llocs d’interès
Mural de la Plaça Miremont
Ocupa una gran part de la façana de l’edifici de l’Ajuntament. Hom hi pot veure un pont que uneix dos terrenys separats per un riu. Aquest dibuix simbolitza la unió entre dos municipis agermanats, separats físicament per la distància però units per la voluntat de crear coses junts.
Església Parroquial de la Santa Creu
El període de pau i consolidació de la població que caracteritzà la segona meitat del segle XVIII, feren que l’església, ja de per si malmesa pels conflictes anteriors, resultés insuficient per atendre les necessitats del poble. Es requeria, doncs, la construcció d’un nou temple. La nova església s’edificà en el mateix lloc que l’anterior, aprofitant els elements ja existents. Bastida a mitjan del segle XVIII, és d’estil neoclàssic (única església de la comarca del Segrià d’aquest estil), de tres naus, ordre compost, façana senzilla i elegant i un bell campanar molt similar al de la catedral moderna de Lleida, (amb dues campanes) fou totalment destruïda el 1936. Reconstruïda de nou el 1941. Les últimes reformes daten del 1989.
Aquesta església conserva un Mur Musulmà. La part baixa de l’Església presenta l’aspecte d’un mur de construcció musulmana, que deuria de pertànyer a l’antiga mesquita. A sota i al costat del mur de la façana s’hi ha descobert una sitja escavada a la roca arenosa, que segurament també és d’origen musulmà.
Arc i Mur exterior de l’antic molí paperer
Els frares del Temple tingueren gran interès per aconseguir una adequada explotació dels seus dominis, donat un bon ús a les aigües destinades al rec. Per aquest fet construïren ponts i molins. Els molins paperers eren aquells que servien per a capolar els draps que havien de servir per fer la pasta de paper. El moviment del rodet transmetia a uns malls enclavats que trinxaven els draps situats en uns recipients plens d’aigua fins a obtenir la pasta de paper. La importància del molí era ben patent, ja que era un pilar bàsic de desenvolupament econòmic i que complementava a l’agricultura.
Exemple indestructible del patrimoni industrial històric vinculat a l’aprofitament hidràulic del Canal de Pinyana. Els Salts d’aigua del Canal s’utilitzaren, i de fet es continuen utilitzant, per generar electricitat.
Festes i tradicions
El mercat setmanal se celebra el dimarts.
La festa major s’escau el primer cap de setmana de setembre. El diumenge pròxim al 20 de gener es fa la festa petita de Sant Sebastià. Des del 1984, per la segona Pasqua, el primer cap de setmana de juny, se celebra la festa de la Cassola, en què les colles del poble preparen les típiques cassoles i es fa un concurs i un dinar popular. El tercer diumenge de novembre se celebra la festa votada de Sant Sebastià o Festa Nova. Pel maig se celebra una setmana cultural, i al setembre se celebra la processó del Pa Beneït.