Torrefeta i Florejacs
Informació general
L’economia del terme es basa en les activitats agràries. Les terres llaurades, dedicades sobretot al secà, són ocupades bàsicament pels cereals (ordi, blat), però hi ha també conreus farratgers, industrials i claps d’ametllers, d’oliveres i algunes nogueres. Hi ha també petites zones de regadiu ocupades per horts familiars vora el Sió i també a la vall del torrent del Passerell. La ramaderia, que té un pes econòmic important, se centra en la cria d’aviram i de bestiar porcí.
Llocs d’interès
Església de Sant Julià del Llor
Església romànica reformada al segle XVIII i ampliada al XIX amb un campanar que en desvirtua l’estructura. Està documentada des de l’any 1176 tot i que el seu origen és anterior.
L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, decorat amb arcuacions les quals conserven algunes mènsules esculpides. La volta està reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d’uns capitells units per una imposta amb perfil de diamants. Tardanament es van afegir dues capelles a mode de transsepte, una de les quals capçada amb un absis semicircular. Hi ha dues finestres de doble esqueixada decorades amb encordats. La porta, d’arc rebaixat, és de l’any 1783 i està ornamentada amb l’escut dels Copons.
Castell de les Sitges
El lloc de les Sitges, actualment deshabitat, està documentat des de l’any 1025 i degué ser cap aquella època quan es va construir el castell, en el context de la reconquesta comandada per Arnau Mir de Tost en nom del comtat d’Urgell. Va estar vinculat sempre a la baronia de Florejacs: els Alemany de Cervelló al segle XIII, els Josa al XIV i XV, els Cortit, els Bartomeu i els Agulló al XVI, els Ribera al XVII i els marquesos de Gironella a partir del XVIII.
El castell està centrat per la torre d’homenatge, de planta rectangular, alçada probablement en la reforma del segle XIV o de la fi del XIII. Al voltant de la torre hi ha la muralla, amb grans talussos exteriors, coronada amb merlets. Al llarg dels segles, un cop perduda la funció de castell fronterer, l’antic pati interior es va anar ocupant amb diverses estances que el convertiren en un palau senyorial. Té una única porta d’accés, elevada, de punt rodó. Aboca a una sala on hi havia els estables, la bodega, l’habitatge del servei, el forn i la masmorra. Al primer pis hi ha la sala noble, amb festejadors i xemeneia, i diverses estances d’habitatge. Al segon pis, on hi havia el camí de ronda, ara hi ha una terrassa. Es poden observar les restes de l’antic matacà que defensava la porta i les canals que recollien l’agua de pluja per conduir-la a la cisterna. També hi ha la porta original de la torre, força elevada. En conjunt, tot i el seu origen al segle XI, es pot dir que la major part del castell és del segle XIV, amb reformes del XVI-XVII (d’aquesta època són els finestrals interiors). Es troba en molt bon estat i és visitable els primers diumenges de mes.
Can Tàssies (El Far)
El petit nucli del Far (a vegades escrit Alfà) té el seu origen en un castell, documentat des de l’any 1040, que al segle XII era propietat de la família Biosca i, des de 1776 fins a l’extinció de les senyories, de la canònica solsonenca. D’aquell antic castell amb prou feines en resten alguns vestigis, integrats la major part en el gran casal de la família Tàssies, documentada al lloc des del segle XVI, època en la qual el castell degué esdevenir casal senyorial. L’edifici actual és de l’any 1886
Festes i tradicions
La festa major se celebra el primer cap de setmana d’agost, i és tradició que l’1 de maig es faci un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Maig.