Tortellà
Informació general
L’agricultura es localitza al sector més planer i els principals conreus són l’ordi i el farratge. Aquesta activitat es complementa amb la cria de bestiar, especialment el porcí, l’oví i l’aviram. La indústria hi ha tingut cert desenvolupament, i en destaquen el sector tèxtil, el metal·lúrgic i el de la transformació de matèries plàstiques. Una indústria molt típica de Tortellà ha estat la fabricació d’objectes de boix, especialment les tradicionals culleres de fusta, aprofitant el boix de la comarca, de molt bona qualitat (hom utilitza també fustes dures com l’auró o el faig).
Llocs d’interès
Santa Maria de Tortellà
L’actual edifici de Santa Maria de Tortellà data del segle xviii i es va bastir damunt d’una primitiva construcció d’època romànica. Disposa d’una ampla nau, amb teulat a dues aigües, disposat de quatre capelles laterals que als exteriors es tradueixen en gruixuts contraforts per tal de sostenir l’elevada i pesant volta central. El cimbori octogonal s’alça del creuer i la capçalera disposa d’un sol absis amagat per les dependències d’una gran sagristia.
Hi ha les restes de l’església romànica.
De la primitiva construcció del segle xi queda la façana principal situada a ponent de l’actual església. Es pot apreciar l’antiga porta d’ingrés, avui cegada, formada per una gran arcada de mig punt ultrapassat. Damunt seu, un finestral fet de carreus molt ben tallats que no comunica amb l’interior del temple ui les restes de l’antiga espadanya de doble obertura.
A l’interior del temple trobem un seguit de decoracions pictòriques del segle xx.
Catedral de Tortosa
Té planta basilical de tres naus separades per pilars i amb capelles laterals entre els contraforts, amb volta de creueria quadrangular que a l’absis són en forma de trapezi i triangles totes convergeixen a la gran clau de volta central del presbiteri, on està esculpida i policromada la representació de la Coronació de la Verge pel seu fill. La capçalera està formada per un absis semicircular, envoltat per una doble girola, l’única d’aquesta classe que existeix a Catalunya, la primera formada per la prolongació de les dues naus laterals i la segona per les capelles radials amb una separació entre l’absis i la girola amb dos nivells d’arcs ogivals, l’inferior calat amb traceria gòtica flamígera. La disminució progressiva de l’alçada dels cossos de l’absis, deambulatori i capelles radials aconsegueixen el poder tenir tres nivells de vitralls que inunden de llum l’interior del temple.
La nau consta de cinc trams amb voltes de creueria sostingudes per grans pilars que recorden la catedral de Barcelona, per la diferència entre l’alçada de la nau central, les naus laterals i les capelles van permetre la col·locació de vitralls als dos murs superiors per a la il·luminació de l’interior. Els arcs ogivals dels finestrals així com els de les capelles van rebaixant els arcs ogivals a mesura que s’avança cap als últims trams dels peus del temple, a causa de la durada de les obres i el pas d’un estil arquitectònic a un altre. A les capelles de l’últim tram també se substitueix les voltes de creueria per la volta de canó amb cassetons.
La capella del Baptisteri, conserva una pila baptismal octogonal del segle XV amb l’escut de Benet XIII.
La capella de la Mare de Déu del Roser, obra de l’important mestre pedrapiquer Pere Compte, conté el sepulcre alabastrí de Joan de Girona (s. XV), el més espectacular de la catedral. El retaule del Roser, realitzat a la segona meitat del segle XVIII continuant l’estètica rococó.
Del segle XVI cal destacar el retaule del Nom de Jesús, amb talles dels escultors Vicent Rodorat i Baptista Vázquez i un interessant Crist obra d’Antonio Soto. Del segle XVIII hi ha dos interessants exemples de retaules: el de Sant Josep, on es combinen elements de talla i pintures (aquestes últimes del segle XVI).
Dels antics retaules medievals de la catedral se n’ha de destacar el de Pere Serra. Conegut pel retaule de la Mare de Déu de la cadernera, la seva part central i la predel·la formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Pont de Llierca
El pont té una mida de 52 metres, empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s’eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L’amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. Aquest pont respon a la tipologia medieval, que consisteix en una construcció d’un arc de mig punt fet amb dovelles, dos vessants anomenats d’esquena d’ase, i pilars i murs aixecats amb pedra calcària a cada banda de riu, units amb morter de calç i sorra.
Festes i tradicions
A Tortellà cada diumenge s’hi fa mercat i al març se celebra la Fira de Quaresma, multisectorial, d’origen antic però actualitzada el 1992.
La població celebra diverses festes; les principals són la festa de la Candelera, al febrer, la festa del Roser, a l’abril, i la festa major, per la Mare de Déu d’Agost. Al gener es destaca la cavalcada de Reis.