TROBADA DE CAMPANERS D’OS DE BALAGUER
Els propers dies 25 i 26 d’abril tindrà lloc la XXVIII Trobada de Campaners i la Fira de la Campana al municipi d’Os de Balaguer. Fent un repàs al programa d’activitats previst, cal destacar que el dissabte inclourà el repic de campanes a partir de quarts de nou del vespre des de la plaça de la Font. A continuació, destacar el concert de gospel al pavelló poliesportiu amb el grup Tonisisons, participants al programa de TV3 Oh Happy Day.
Per la seva banda, el diumenge arrencarà amb la tradicional Fira de la Campana pels carrers del poble i les activitats de jocs ambulants, de creació d’artefactes científics i joguines d’època. A les deu del matí, serà hora de la rebuda dels campaners i lliurament de credencials, l’esmorzar de germanor i la mostra de tocs. I ja a dos quarts de dotze, parlar de la rebuda a l’Ajuntament de les atletes i equips femenins de diferents punts de Catalunya.
Continuant amb el repàs de l’agenda, a les dotze del migdia el protagonisme serà per al toc per l’esport femení en honor a totes les dones del món de l’esport. I després de la missa de la una, el dinar popular a la pista poliesportiva, que serà preparat per les mestresses del poble.
Havent dinat també es farà un homenatge als campaners amb el lliurament d’un obsequi de productes del poble.
Apunt històric
Pas a pas, capa a capa, amb rigor i bon fer, la ma de l’artesà fonedor defineix l’ànima de cada campana. Ajustades plantilles –gelosament guardades- defineixen la seva silueta, mentre el foc, constantment alimentat, endureix el material que servirà de suport –mascle- i contenció del metall per crear la forma desitjada. Desprès vindrà la “camisa”, fang i cera per aconseguir un perfecte tornejat. Al final amb la capa –femella- el fang acaba de tancar el cicle. Es prova el seu to –com el músic amb el seu instrument- i, en silenci, s’extreuen les primeres notes musicals d’aquest singular instrument d’altra resistència, excel·lent disseny i bonic so. Desprès s’hi acobla el badall i el jou de roure com accessoris tradicionals.
A qualsevol poble, en qualsevol església o ermita, a cada campanar, cada campana te el seu nom. Un nom epigràfic o tradicional, un nom a mida de cada peça. L’epigrafia o inscripcions i les decoracions de les campanes és molt variada i enriquidora, i moltes porten escrit l’any en que es van fondre, el nom del seu patrocinador, la marca del fabricant i les imatges o relleus de sants molt significatius.
Les proporcions de cada campana, de major o menor diàmetre i alçada, dependrà de les condicions del campanar on s’ha d’instal·lar. La seva ubicació a les finestres dels campanar també es força important. El seu pes depèn del seu diàmetre, del seu gruix de boca i de l’alçaria. I el jou o contrapès que complementa la campana, de fusta o metàl·lic, és molt important des del punt de vista acústic.
Cada autor, fonedor o fabricant, te les seves peculiaritats i cada campana la seva nota o veu peculiar. És fa sonar manualment, voltant-la amb corda o a mans, i a repics. Avui també mecànicament amb mecanismes elèctrics que la fan repicar o voltar amb motors continus o d’impulsos.