ULLDECONA
Ulldecona és un muncipi de la comarca del Montsià, amb un gran patrimoni històric i natural que val la pena descobrir. El trobareu al sud de Catalunya, formant el límit meridional del Principat amb el País Valencià.
La primera visita no pot ser altra que la que ens portarà fins al Castell d’Ulldecona, que és un símbol identitari inqüestionable del nostre poble. Amb la seva imponent silueta i caràcter, reflexat també en l’escut local, encara ara aporta valuosa informació sobre l’evolució històrica i cultural d’una zona clau en el control del territori. Al llarg de la Història la seva situació estratègica com a punt de control de les rutes i com a límit entre els regnes cristians i musulmans, ha deixat restes de les diverses fases d’ocupació humana. Els ibers ja es van establir al capdamunt del turó per a vigilar la resta d’assentaments ibèrics amb que estaven relacionats visual i socialment.
Les poques estructures que sobresurten a la part nord del recinte emmurallat de fa més de dos mil·lennis, constaten que, ja en aquella època, la seva importància estratègica era vital. No es té constància de la més que probable ocupació romana però, seria probable que existís algun punt de control donada la proximitat i el domini visual que es té sobre la vital Via Augusta amb tots els seus ramals inter-comunicats i les més que probables viles romanes amb les seves explotacions agrícoles.Més visibles són els vestigis de l’ocupació àrab del segle VIII al XI.
Destaquen les restes de la muralla construïda a l’antiga cel·lòquia militar, culminada per dos torres de control encara molt visibles en l’estructura del conjunt actual. La reconquesta cristiana del llevant peninsular va fixar la frontera entre els regnes cristians i els musulmans a l’actual riu Sénia. I fou llavors que es començà a edificar l’actual fortificació militar cristiana sobre l’anterior fortificació musulmana. L’encàrrec es va fer el 1178 a l’Ordre de l’Hospital per Alfons el Cast. Aquest seria el bressol de la Ulldecona medieval amb la primera Carta Pobla el 1222, aprovada al mateix turó.
La visita guiada al Castell permet descobrir la impressionant Torre Quadrada o Torre de l’Homenatge i la seva imponent i poderosa figura: la Torre Rodona; l’encantadora Església de Santa Maria dels Àngels; les dependències domèstiques que recorden l’activitat quotidiana; les restes de l’antiga fortificació àrab; les seves dobles muralles defensives i els grans moments de la nostra Història que han marcat i continuen custodiant la nostra cultura i identitat, a l’hora que saluda els nouvinguts que s’hi apropen.
L’ermita de la Pietat
A uns 4 km. del nucli urbà d’Ulldecona direcció Tortosa, trobem l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que s’alça majestuosa sobre la vessant sud est de la Serra de Godall. Des d’aquest indret es poden contemplar unes vistes espectaculars de la Foia d’Ulldecona i de la serralada que dóna nom a la comarca; el Montsià.
Aquest gran espai cultural i espiritual consta d’església i hostatgeria adossades amb un porxo central que facilita el pas a ambdues estances. Davant del santuari s’hi troba la plaça i, tanca el recinte, un mur de maçoneria que converteix el lloc en un mirador privilegiat de tota la vall de la vila.
Una passejada entre oliveres mil·lenàries
A les Terres del Sénia i, a Ulldecona en particular, trobem la major concentració coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el Món. La partida de l’Arión a Ulldecona, amb uns 400 exemplars inventariats i, dos d’ells declarats “Arbres Monumentals” per la Generalitat de Catalunya, constitueix una de les mostres més autèntiques de com l’agricultura tradicional mil·lenària ha superat el pas del temps i s’ha fusionat amb el medi i l’entorn tradicional, de manera que ara, al segle XXI, se’ns fa gairebé impossible concebre un paisatge sense aquells records vius del nostre passat i la nostra cultura.
Dintre d’aquesta partida trobem el Fondo de l’Arión on, des de l’any 2011, es troba el Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, que permet contemplar i gaudir de 35 exemplars d’autèntiques escultures vivents de grans soques i formes recargolades, fruit del pas de temps i les cicatrius que aquest deixa en l’escorça. Vine i deixa’t seduir per l’autenticitat d’un patrimoni singular a través de visites personalitzades i, tasta “in situ”, el fruit de la nostra cultura mediterrània, gentilesa de la família Porta i Ferré de la Galera, propietaris del Fondo de l’Arión.
Les pintures rupestres
Les Pintures Rupestres de la Serra de Godall, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998, configuren un dels conjunts més importants d’Art Rupestre Llevantí de tota la Península Ibèrica pintat, en alguns casos, fa més de 8000 anys en un període post-paleolític. La major part de les pintures trobades fins ara corresponen a l’anomenat art llevantí. Tan sols a les parets de la Cova Fosca – espai conegut com Abric IV – trobem figures esquemàtiques i abstractes.
Les pintures llevantines de la serra de Godall manifesten un món de creences o de relats mítics relacionats amb la cacera, i on participa una part de la societat, els possibles herois o personatges llegendaris, les divinitats, els especialistes encarregats de dur a terme els rituals i les diverses espècies d’animals pròpies de la zona. Les escarpades cingleres devien ser un escenari perfecte per a la captura d’animals. A més, probablement l’indret s’utilitzava com a lloc de reunió i de celebració de determinats ritus.
La pintura es va convertir així en un mitjà de comunicació; marcava els punts més significatius o llocs “sagrats” on es duien a terme cerimònies i, a la vegada, permetia mantenir les tradicions, part de la memòria històrica i els valors culturals dels pobladors d’aquest territori.
El fet que les escenes de caça siguin habituals a les pintures fan pensar que les devien pintar grups humans que tenien com a mitjà de subsistència la caça i la recol·lecció. Per les espècies animals representades sabem que les van pintar del 7000 al 2000 aC. Dins d’aquella època, es desenvoluparen en aquest indret altres comunitats que practicaven l’agricultura i la ramaderia, amb les quals, potser, hi devien tenir contacte. Segurament, la comunitat de caçadors-recol·lectors de la serra de Godall es devia desplaçar periòdicament al llarg de l’any per tot aquest territori.
Al llarg dels gairebé 500 metres que ocupa el conjunt d’art rupestre de la serra de Godall, hi podem veure més de 400 figures distribuïdes d’una manera desigual en els diversos abrics. Actualment, els guiatges es duen a terme a l’Abric I i IV.