Vacarisses
Informació general
El bosc, principalment de pi i alzina, ocupa aproximadament dues terceres parts del terme, on hi ha caça menor (conills i perdius) i encara algun senglar. En anys de pluges favorables s’hi cullen bolets. Bona part dels terrenys de conreu resten abandonats o han estat urbanitzats. Es conserven, però, algunes explotacions cerealícoles (blat, civada, ordi i blat de moro). Quant a la ramaderia, s’hi cria aviram i bestiar boví. La indústria és la segona activitat amb major pes dins l’economia de Vacarisses. El polígon industrial de Can Torrelles concentra les indústries del terme, entre les quals destaquen les del sector químic (productes de neteja i d’higiene, pintures, vernissos, materials colorants, etc.) i electrònic (aparells d’enregistrament i reproducció de so). El sector dels serveis és l’activitat econòmica dominant amb aproximadament la meitat de la població ocupada.
Llocs d’interès
Castell de Vacarisses
El castell de Vacarisses està documentat des del segle XI però l’edifici actual va ser construït, aprofitant estructures més antigues, cap a l’inici del segle XVIII, quan era propietat de la família Amat. La família Amat n’havia esdevingut propietària cap a la fi del segle XVI pel matrimoni de l’hereva Isabel Desfar, amb Francesc Amat. Un dels seus successors, Josep d’Amat i de Planella, va ser un important defensor de la causa borbònica durant la guerra de Successió. El 1702 Felip V li va atorgar el títol de primer marquès de Castellbell. Un fill seu, Manuel d’Amat i de Junyent, nascut en aquesta casa, va ser virrei del Perú. La casa va ser rehabilitada l’any 2008 i ara acull la Biblioteca Municipal.
Font de la Portella
No gaire lluny del pou de glaç hi ha la font de la Portella, l’aigua de la qual desguassa en una bassa situada al seu davant. La ruta de la Casa Nova de l’Obac fins a la font de la Portella és un dels itineraris recomanats del parc natural de Sant Llorenç del Munt. És molt agradable i es pot realitzar sense dificultats, amb pocs canvis de nivell.
Església de Sant Pere i Sant Feliu
Hi hagué una primera església romànica, consagrada l’any 1013 i dedicada inicialment a sant Feliu. Des del segle XIII va dependre del monestir de Pedralbes. Degué ser enderrocada a la fi del segle XVIII quan es va construir el nou temple, sufragat per la família Amat. L’església nova, obra de l’any 1794, va ser projectada per l’arquitecte madrileny Mateo Medina, acadèmic de San Fernando, És de planta basilical, amb una nau i transsepte. La nau és flanquejada per capelles laterals situades entre els contraforts i comunicades entre elles. El presbiteri és recte. La façana, força austera, té una portada d’arc escarser coronada amb una fornícula de tradició barroca on hi ha una imatge moderna de sant Pere. El campanar és del segle XIX.
Festes i tradicions
Pel que fa a les festes del poble, es celebra la festa major d’estiu la primera setmana d’agost, amb diverses activitats populars i festives. La festa major petita s’escau el diumenge pròxim al 26 de maig, per sant Felip Neri. Pel juny, el primer diumenge, es fa una romeria al santuari de la Mare de Déu de Montserrat i el dia 29 se celebra la festa de Sant Pere. El tercer cap de setmana d’agost es fa un aplec a l’ermita de Sant Salvador de les Espases (trifini dels municipis d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Vacarisses).