Vall-llobrega
Informació general
A les terres més planes de la vall els conreus dominants són de secà: vinya, oliveres, cereals, blat de moro, farratge. A les vores de la riera hi ha alguns terrenys més rics en aigua que han permès l’existència d’una reduïda zona d’hortes. La ramaderia és poc representativa de l’economia de la població.
La població del terme ha estat sempre essencialment disseminada.
Al polígon industrial del terme s’han establert també alguns magatzems i petites indústries del ram de la construcció.
Llocs d’interès
Sant Mateu Nou de Vall-llobrega
L’església parroquial de Vall-llobrega està situada al Raval de Baix o de Mar, també conegut amb el nom de barri de l’Església. És un edifici d’una nau amb dues capelles laterals, capçalera poligonal i teulada a dues vessants. La volta és d’aresta. La façana d’accés presenta com a element més remarcable la llinda de la porta, amb una inscripció en llatí. A la part central d’aquest parament hi ha un petit òcul, i a la part superior un gran campanar de paret de dos arcs de mig punt.
L’església de Sant Mateu fou construïda el segle XVIII, segons consta a la inscripció llatina que es troba a la llinda de la porta d’accés:
«DIE 30 MENSIS IANVUARY 1669 FUIT CONCES
SA MIHI SALVATORI BRALLA PRESBITERO ET REC
TORI HVIVS ECCLESIE LICENTIA FACIENDI HA
NC ECCLESIAM VT CONSTAT IN NOTARIA EPISCOPALIS»
Durant el segle XIX l’interior fou emblanquinat. Actualment la façana presenta el parament de pedra vista, sense arrebossar.
Eucaliptol de la Plaça de la Vila
És un arbre de més de 100 anys i de dimensions significatives. Va ser plantat pels nens/es de l’antiga escola del municipi, quan aquesta es situava al costat de l’Ajuntament, a la casa del mestre. Aquest Eucaliptol s’ha convertit en un dels símbol característics de la Plaça de la Vila de Vall-llobrega.
Festes i tradicions
La festa major de la població se celebra el cap de setmana més proper a Sant Mateu (21 de setembre), i la festa petita o d’hivern es fa el cap de setmana pro per al 22 de gener, en honor a sant Vicenç.