VALLBONA D’ANOIA
Vallbona d’Anoia forma part de la comarca de l’Anoia, situat enmig de la natural i amb un ampli patrimoni històric per descobrir. El municipi ha estat des d’antic vinculat a les comunicacions i el seu desenvolupament urbanístic ha estat estretament lligat a l’antic camí ral que comunicava Barcelona amb Lleida. Actualment és punt de comunicacions entres Vilafranca del Penedès, Igualada i Martorell.
Cal destacar especialment que des del Mirador de Vallbona és possible gaudir d’una vista panoràmica de l’entorn de la població.
L’església de Vallbona
L’incendi sofert durant la guerra del 1936 deixà l’església vella de Sant Bartomeu de Vallbona –com tantes altres esglésies catalanes- inservible per al culte. Per aquest motiu al gener del 1940 el rector fa una sol.licitud al Bisbat per la seva reconstrucció, la qual fou aprovada amb data del 4 de març del 1941. Aquesta reconstrucció sembla que es pretenia fer aprofitant les parets mestres i façana de l’església vella.
En un document del 4 d’octubre de 1944 es parla ja d’un nou temple per al qual havien adquirit immoble i solar. Entretant, el 6 de març de 1945, els serveis religiosos es feien en una església provisional. El local de les Escoles va ser també habilitat com a església provisional, traslladant les Escoles a un altre indret, la qual cosa provocà queixes per part de la ‘Inspección Provincial de Enseñanza Primaria’ amb data del 21 d’octubre de 1949 ja que l’Escola no era parroquial. Finalment l’església nova es va poder inaugurar el 6 de juliol de 1952.
La consagració de l’altar major es va fer el dia de Sant Bartomeu, 24 d’agost de 1955, segons “fórmula breve de altar portátil”. Per a la construcció d’aquesta nova església es van utilitzar les pedres de l’església vella de Sant Bartomeu.
El 1941 es compren dues noves imatges de metall de la Mare de Déu per a les bacines, i el 1946 una bacina nova. El 1976 es va fer la reparació d’una de les dues bacines.
Més propostes
Per la seva banda, l’església de Cabrera va ser erigida en nutual el 1847, i començà a tenir rector propi el 1856, no va ser, però, fins a 1868 que s’independitzà definitivament de la de Vallbona.
El 1886 hi havia a Cabrera setanta focs o cases de població disseminades en un vast territori, això provocà que el capellà de Cabrera, en ocasió de la visita pastoral d’aquell any, digués que semblava més una ermità que un rector de parroquia.
Del primer altar del que hi ha notícia a Cabrera és l’altar del Roser, per unes deixes testamentàries fetes els anys 1572 i 1640. Altres informacions ens donen notícia què el llibre més antic de les Administracions de Cabrera datava del 1633, i que a Cabrera el 1680 es passava la bacina de l’altar del Roser, entre d’altres.
De cara també al bon temps us recomanem un dia en família a la zona d’esbarjo a la llera del torrent del Carol, a l’antic Camí Ral.