Vallbona de les Monges
Informació general
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l’Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Rocallaura i la població de Montblanquet.
El poble viu bàsicament de l’agricultura i les cooperatives s’ocupen de la promoció i comercialització dels seus productes, sobretot de l’oli d’oliva i del vi. Els vins de la vila estan emparats per la «Denominació d’Origen Costers del Segre». El turisme comença a poc a poc a ser un revitalitzador de la zona.
En el seu terme municipal, el 2007, es va construir el parc eòlic de la Serra del Tallat.
Llocs d’interès
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l’Urgell. És un monument declarat bé cultural d’interès nacional.
Fundat a la primera meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. S’emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.
L’església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica. La planta de creu llatina consta d’una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d’un estil diferent. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).
La disposició urbana en recintes dels conjunts cistercencs que feia del monestir un autèntic poble amb tots els serveis, i que avui encara es pot veure al Monestir de Poblet i a Santes Creus, no s’ha conservat a Vallbona. Molts d’aquells serveis exteriors a la mongia o clausura (hosteria, hospital de pobres i pelegrins, celler i altres serveis agrícoles) van servir d’habitacle al novell poble de Vallbona (fruit de les disposicions del Concili de Trento -segle XVI-, que prohibien l’existència de monestirs femenins isolats al camp, es fundà el poble de Vallbona amb la gent de Montesquiu.
Fins a començaments del s. XX restaven en peu trossos de la muralla que tancava el conjunt i un dels tres portals que tenia (el de Dalt). Actualment, en algunes cases del poble, encara es poden veure restes de l’hospital i la procura del segon recinte (Vallbona tenia dos recintes) i dos arcs diafragma del cubar o celler. Altres edificis importants com el palau abacial i la porteria, que tocaven a l’angle NW del claustre, van sofrir profundes modificacions en els segles moderns.
També foren profundament modificats en època moderna, i sobretot el segle passat, alguns dels principals edificis medievals que circuïen el claustre, com el refetor, la cuina i el calefactor. Els dormidors, si bé sofriren importants obres que aconseguiren disfressar-los totalment, en la seva major part existeixen i podran ser recuperats.
El monestir pròpiament dit és la part que ens ha arribat més íntegra, la resta, visible enmig d’edificacions posteriors, es troba ocupada pel poble per la disposició del concili tridentí del segle xvi.
El cenobi presenta unes característiques cistercenques semblants a les de Poblet o més aviat de Santes Creus.
Arcades
Es tracta d’un conjunt d’arcades que travessen superiorment el carrer Major d’anada cap a l’entrada del monestir de Vallbona de les Monges. Aquests esvelt arcs apuntats són realitzats a base de grans carreus de pedra tallada, en algunes de les pedres encara s’hi conserven senyals de picapedrer. Aquestes arcades testimonien un passat molt grandiloqüent en l’arquitectura cistercenca del monestir de Vallbona.
Festes i tradicions
La festa major es celebra el tercer cap de setmana de setembre i sol durar tres dies.