Vallclara
Informació general
Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. És un poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. El nucli és a 600 metres d’altitud i es desenvolupa a redós de l’antic castell i s’estén al llarg de la carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades. El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d’interès local.
Llocs d’interès
Església de Sant Joan Baptista
L’edifici actual va ser construït entre 1805 i 1814. Presenta una façana de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular amb un òcul al centre i a sota una discreta rosassa. La portalada és rectangular, emmarcada amb dues pilastres que suporten un entaulament sobri, damunt del qual hi ha una fornícula amb un frontó triangular al capdamunt. A l’esquerra de la façana s’alça el campanar de torre, vuitavat en els seus trams superiors i cobert amb cúpula. L’altar major és del 1862.
Nucli antic
El poble de Vallclara, situat als peus del seu desaparegut castell, té com eix principal el carrer Major, un carrer amb cases antigues, ben restaurades, façanes de pedra i portals adovellats. El poble ja existia al segle XII i cap a 1380 tenia 28 focs. La demografia es va mantenir estable fins ben entrat el segle XVIII. Va ser cap a la segona part d’aquell segle quan el poble va experimentar un notable creixement, fruit de l’expansió de la vinya, i moltes cases van ser refetes o restaurades. Això va definir la fisonomia del poble, que s’ha mantingut fins als nostres dies.
Sant Joan Baptista de Vallclara
A la construcció (1804-1814) es reutilitzaren carreus de l’antiga església romànica. Al Museu de Vic hi ha una antiga lipsanoteca de fusta procedent d’aquesta antiga església, que formava part del seu mobiliari litúrgic.
L’església és d’estil barroc, amb planta de creu llatina, absis d’estructura senzilla i cor als peus.
El campanar, també sense ornamentacions, presenta obertures de mig punt per a les campanes i el rellotge.
A la façana hi ha una portada amb dues pilastres i capitell jònic, que sostenen un dintell sobri en decoració. Al damunt d’aquest es veu una fornícula buida coronada per un frontó triangular i, a sobre encara, hi ha una finestra circular. Un frontó triangular amb un ull (més petit que l’anterior) remata l’estructura.
Les columnes que sostenen la coberta de la nau central són de grans proporcions.
A l’interior hi destaca l’altar major neoclàssic (1862), restaurat el 1982, junt amb el medalló en baix relleu que representa a Sant Joan predicant al Jordà, el Banquet d’Herodes i Salomé (situat al mur esquerre del presbiteri) i la lipsanoteca de fusta conservada al Museu Episcopal de Vic.
Festes i tradicions
La Festa Major de Vallclara és a continuació de la Festa Jove.