Vallfogona de Ripollès
Informació general
ls conreus es localitzen sobretot al fons de la vall i en quintars esglaonats vora els antics masos, alguns dels quals són abandonats; és una agricultura basada en el conreu de farratge i cereals. La ramaderia, principal suport dels masos que encara resten oberts, es concreta sobretot en la cria de bestiar boví, principalment vaques de llet i vedells per a carn, i també bestiar oví. A més, hi ha ruscs per a la producció de mel.
El municipi és travessat de ponent a llevant per la carretera N-260 de Ripoll a Olot (que enllaça al coll de Caubet amb la carretera que prové de Sant Joan de les Abadesses); la N-260 surt de la carretera C-17 a l’altura de Ripoll, transcorre paral·lela a la riera de Vallfogona pels vessants assolellats de la serra de Puig Estela i guanya els desnivells suaument, evitant els fondals de la vall.
Llocs d’interès
Sant Julià de Vallfogona
Situada a l’extrem de llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. Temple d’una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l’atri, i barroca al presbiteri. Té adossades entre els contraforts d’aquesta última època, capelles laterals. El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l’església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l’època però de poc interès. Les pilastres sobre les que descansen els arcs torals de la part romànica, són més estretes en la base que en l’arrencament dels mateixos arcs. La porta d’accés del segle XII té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principis del segle XIX i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s’accedeix al campanar. Tot ‘l’edifici està en estat ruïnós, tot i que la part romànica és la més ben conservada.
Pont de Vallfogona
Es tracta d’un pont d’una arcada, d’esquena d’ase, tot de pedra amb baranes. Sobre la riera de Vallfogona, afluent del Ter.
Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.
Santuari de la Salut
Es troba al barri de la salut.
És d’una sola nau amb presbiteri rectangular i capelles amb altars entre els contraforts. L’altar major està un xic enlairat mitjançant una escalinata, té un retaule barroc, de poc interès artístic amb columnes salomòniques, i un cambril amb una imatge del segle XIX de talla de la Mare de Déu de la Salut. Les capelles laterals varen ésser pintades amb frescos, el segle passat, per un artista olotí. Aquestes pintures no han sigut respectades ni pel temps ni pels homes, perquè han estat molt perjudicades per humitats de filtració, i s’hi ha sobreposat columnes, imatges, etc. A la primera capella de l’esquerra, darrere del Crist, hi ha pintada sobre el mur una còpia de la transfiguració de la Santa Teresa de Bernini, obra escultòrica que es conserva a Roma. La façana té: porta rectangular, dues petites finestres, al damunt una fornícula amb teula de ceràmica vidriada i una imatge de terracota, d’un graciós estil popular, als dos cantons hi ha restes de dos meridianes solars. La coberta de teula renovada fa pocs anys. El cor té una estructura barroca popular, molt interessant.
Festes i tradicions
Vallfogona de Ripollès celebra la festa major el darrer cap de setmana d’agost, i la del Roser el segon diumenge de maig. El dia 15 del mateix mes se celebra la festa de Sant Isidre. Al castell de Milany s’hi celebra un aplec i una arrossada popular el primer diumenge de juliol. El primer diumenge d’agost es fa el tradicional aplec a l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils, i el dissabte més proper a l’Onze de setembre una sardinada popular. També es fa un concurs de tallada de troncs, el qual no té una data fixada.