VALLS
Coneguda arreu com a referent dels castellers, Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l’entitat descentralitzada de Picamoixons. La ciutat La ciutat està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l’home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l’època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d’època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.
Què heu de visitar?
L’edifici que acull l’Ajuntament de Valls està situat a la plaça del Blat. Aquesta plaça porticada rep el seu nom del comerç de cereals que s’hi feia i és coneguda com la plaça bressol dels castells. Valls disposà per primera vegada d’una Casa de la Vila l’any 1595. Anteriorment les reunions del Comú es feien a l’antiga església de Sant Miquel.
D’aleshores ençà, tot i que l’edifici consistorial no ha variat de lloc, ha experimentat 
diversos canvis. D’entre aquestes transformacions cal destacar la construcció de la sala capitular (1726), la porta de la qual encara avui dóna entrada al saló de sessions; l’edificació de l’actual façana (1896), obra de l’arquitecte Ramon Sales; la reforma de l’edifici i la construcció de la part posterior (1946), segons el projecte redactat per l’arquitecte vallenc Josep M. Vives Castellet, i l’actual reforma i rehabilitació, projectada per l’arquitecte municipal Eloi Martínez Lanzas.
Per la seva banda, i a banda de la capella del Roser, el Teatre Principal de Valls és el 
segon teatre més antic de Catalunya que ha conservat la seva estructura arquitectònica. Va ser contruït entre el 1845 i el 1851 per l’arquitecte Ignasi Jordà i decorat pel pintor i escenògraf Josep Planella. L’any 1882, l’arquitecte Lluís Homs en va cloure la façana. L’interior original del teatre era del tipus anomenat «a la italiana», format per l’escenari, fossat per a l’orquestra, pati de butaques i pisos de planta de secció circular.
La façana no reflecteix aquesta diversificació d’espais, sinó que els unifica i s’articula simètricament respecte d’un eix central, formant tres cossos verticals de tres pisos.
Monument als Castells
Aquest altiu monument, ubicat al passeig dels Caputxins, és obra de l’escultor vallenc Josep Busquets i és un homenatge de la ciutat a una de les seves tradicions més emblemàtiques: els Xiquets de Valls.
El monument està format per una gran piràmide de pedra sorrenca que amida 11,70 metres, muntada damunt un pedestal de 2,40 metres. En cada cara de la piràmide hi ha una construcció castellera: un quatre de nou, un dos de set i un pilar de sis. Al costat del monument hi ha un alt relleu, també de pedra i en mida natural, que representa els grallers i els timbalers, companys inseparables dels castellers.
Passejada pel Call Jueu
Al mig del centre històric de Valls, a prop de l’església arxiprestal de Sant Joan, es troba l’antic barri on van viure els jueus durant la seva estança a la ciutat, entre els segles XIII i XV. Aquest barri estava format per dos carrers i, encara avui, es pot contemplar un dels arcs originaris de les portes que tancaven aquest lloc. Es creu que, a l’alçada de l’actual número 18 del carrer dels jueus, s’ubicava la sinagoga. Encara que molt remodelats, els carrers actuals dels jueus i del Call conserven una estructura molt irregular, amb amplades que porten al visitant a un temps històric ben diferent.
A la dreta del carrer del Call hi ha el carrer de l’Escribania, que és l’únic lloc de tota la ciutat que permet una visió total de la part frontal del campanar de Sant Joan.