Verges
Informació general
Les activitats agrícola i ramadera són les més importants a Verges. La plana és ben conreada, en règim de regadiu, i forma part de la franja hortícola i fruitera del Baix Ter. També és notable el farratge. S’ha produït un creixement de l’activitat ramadera, representada per bestiar porcí, boví i oví i diverses granges avícoles. El gros de les activitats industrials deriva precisament de l’agricultura (pinsos, farines) i de la ramaderia (fabricació d’embotits), a més d’altres petites indústries de la construcció (mosaics) que complementen l’economia.
El turisme no ha tingut una incidència destacable, encara que, com en altres pobles de la comarca, algunes cases del nucli antic han estat arranjades per a convertir-les en segones residències. Els dimarts hom hi celebra mercat setmanal.
A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres (C-31) i de Torroella de Montgrí a Colomers.
Llocs d’interès
Església de Sant Julià
Església dedicada a Sant Julià i Santa Basilissa. ÉS d’origen medieval, existent probablement al segle X tot i que el primer esment documentat és de l’any 1151 (Sancto Iuliano de Virginibus). D’època romànica conserva només una part de la nau i l’absis.
La resta de l’edifici va ser construït entre els segles XVII i XVIII i reformat amb posterioritat. Consta d’una nau rectangular de volta apuntada la part més antiga i de creueria la resta, amb capelles laterals i sagristia. Aquesta té la data de 1600. La façana es posterior. Al portal principal hi ha inscrita la data de 1760. El campanar és encara més tardà, del 1893, i el va projectar l’arquitecte diocesà Isidre Bosch i Bataller. Entre els anys 1924 i 1926 Rafael Masó va dura a terme una important reforma, especialment de l’interior del temple. Fruit d’aquesta reforma és l’arc triomfal, d’estil neoromànic.
Molí de la Vall
Situat al costat mateix de la carretera de Verges a Garrigoles. Va ser construït al segle XVIII, probablement l’any 1768, data que apareix inscrita a la llinda de la porta, juntament amb el nom de Francesch Ros. També hi ha una data de 1793, que es deu correspondre a alguna reforma. És un edifici de planta i pis, obert amb portal de llinda monolítica. Al seu costat hi ha la bassa que l’alimentava. A l’interior es conserva part de l’estructura de funcionament del molí.
Casa de la Vila
Edifici emplaçat al lloc on hi havia el castell medieval, del qual en resten escassos vestigis. És un edifici classicista, de façana simètrica, amb un cos central coronat per un frontó triangular, al timpà del qual hi ha el relleu d’un escut, coronat, amb les quatre barres. Acollia també les escoles públiques. En un plànol conservat, signat per Joan Maria de Ribot l’any 1965, la planta baixa es destinava a escola i la planta pis a les dependències de l’Ajuntament i a 3 habitatges pels mestres.
Festes i tradicions
La festa major d’estiu del Roser se celebra el segon o tercer diumenge de setembre i la festa d’hivern el 9 de gener, per Sant Julià i Santa Basilissa. Es manté la festa de la Sopa de Verges, dinar multitudinari a l’aire lliure que es fa el dimarts de Carnaval.