VIDRERES
El terme municipal de Vidreres té una extensió de 48 km2 i està situat a la part est de la comarca de la Selva. Afronta amb els termes de Caldes de Malavella al nord, Tossa de Mar a l’est, Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest. La vila de Vidreres està situada a una alçada de 93 m i dista 13 km de Santa Coloma de Farners, 15 de Lloret de Mar, 20 de Girona i 76 de Barcelona. El municipi comprèn el nucli urbà, l’agregat de Caulès i 6 urbanitzacions: Aiguaviva Parc, la Goba, Mas Flassià, Puig Ventós, Santa Seclina i Terrafortuna. Gran part del terme municipal està ocupat per la plana selvatana excepte els sectors est i sud-est on hi ha els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral, amb el Puig Ventós amb 422,9m com el punt més elevat.
El terme està regat per diverses rieres: el Rec Clar i la riera de Pins amb el seu afluent de la riera de Cabanyes, les quals desemboquen ala sèquia de Sils i les aigües són conduïdes fins a la riera de Santa de Coloma.
Passeig per la història
Els edificis històrics que hi ha a Vidreres ens ajuden a conèixer la història del municipi. Són testimoni directe del desenvolupament i el passat de la vil·la. Aquests edificis emblemàtics han configurat la identitat del municipi, d’aquí la seva importància. El nostre patrimoni històric i arqueològic constitueix una part integrant i indivisible de la realitat física de Vidreres que cal transmetre a les generacions futures.
Sortint de Vidreres en direcció a Lloret s’agafa la carretera que va a Llagostera i a 500 metres hi ha el camí que condueix a Caulès. A l’inici del camí s’agafa el trencant de la dreta que ens porta fins a can Vall-llosera i davant seu hi ha un búnquer que fou construït durant la Guerra Civil Espanyola.
Aquest búnquer era al costat del camp d’aviació que es construí el 1937 en els terrenys que ocupava la casa de can Puig que fou enderrocada. Aquest camp d’aviació republicà fou bombardejat 4 vegades per l’aviació nacional el 1938, i a partir d’aquell any deixà de ser operatiu.
Els oficials i sotsoficials del camp s’allotjaven a can Xiberta, casa situada al carrer d’Orient; mentre que a can Vall-llosera s’instal·là el quarter de comandament i com a refugi es construí el búnquer. És una construcció de formigó amb dues entrades, la major part està soterrada. Un cop s’entra al refugi es baixa una rampa que condueix a l’estança principal situada a uns quatre metres sota el nivell de la superfície i té una capacitat per cent persones.
En el proper bosc d’en Puig es troben unes trinxeres també relacionades amb el camp d’aviació. El conjunt són les restes més importants que es conserven a la comarca de la Selva de la Guerra Civil.
Can Mundet
S’hi arriba continuant el camí veïnal de Caulès, o també s’hi pot anar des de la carretera de Llagostera a Tossa. Fou la casa pairal de la família Mundet que, procedent de França, s’establí en aquesta zona en el segle XVI, i aconseguí un important patrimoni, el qual es va anar venent al llarg del segle XX.
L’origen del patrimoni es produeix el 1577, quan el vescomte de Cabrera va establir Joan Montet i Bernat Andreu, pagesos del regne de França al mas Masot o Masada, situat a la parròquia de Caulès, que estava en ruïnes i afrontava amb la riera de Terranegra, amb Cabanyes de Lloret, mas Padrosa, mas Fullà de Caulès, Morell de Santa Seculina i amb el Rec Clar. El domini directe corresponia al vescomte.
Aquest establiment incloïa la condició que els adquiridors s’havien de partir les terres mig per mig, i en el termini de dos anys hauria de construir cadascú una casa. Per entrada paguen al vescomte un parell de pollastres. La part de Montet donà lloc al mas Mundet, canviant la grafia del cognom.
Situada en el carrer Catalunya, 29. L’alcalde i taper Quirze Jordà va impulsar el 1894 la construcció del nou ajuntament. L’antic ajuntament estava situat al carrer de la Cellera. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta quadrada i està format per planta baixa i pis. Les finestres són geminades amb guardapols i balcó sobre la porta d’entrada. A la cornisa hi consta l’any de construcció, 1894, i l’escut de la vila vigent en aquella època.
Ruta pel centre amb l’església parroquial com a protagonista
Quant a l’església parroquial, es troba situada al centre del poble a la plaça del mateix nom. Està dedicada a Santa Maria. Els primers esments són del segle XI, així el 6 de maig de 1066 Arnau Ramon abans de pelegrinar a Roma fa testament i entre altres coses deixa els béns que té a la parròquia de Vidreres a la seva mare.
I el 8 de gener de 1079 el bisbe de Girona consagrà l’església de sant Romà de Lloret (actualment és l’ermita de les Alegries), i es comenta que la parròquia de Lloret afronta al nord amb les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, Santa Maria de Vidreres i Sant Esteve de Caulès. Però l’edifici que podem veure és de finals del segle XVIII i potser de l’antiga construcció només queden les bases del campanar.
Visitem el Castell de Sant Iscle
S’hi arriba continuant el camí que porta a la Torre d’en Llobet i als pantans. Aquest castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I. Acabarem la visita a Vidreres tot coneixent de primera mà la torre d’en Llobet. Aquesta masia fortificada s’hi arriba per un camí de terra que s’agafa al km 88 de la carretera de Vidreres a Llagostera (C-35). El cos original de la casa data dels segles XV-XVI i consta de tres plantes, amb porta dovellada de mig punt i finestra central d’arc conopial i lobulada. A ponent hi ha una torre de defensa de quatre plantes. A llevant s’afegí en els segles XVIII-XIX un edifici perpendicular de tres pisos. Al segle XX s’aixecà una torre quadrada oposada a l’altra. Al costat de la casa hi ha un molí modernista, la torre del qual és hexagonal.