VILA-RODONA
Vila-rodona és un municipi català ubicat a al comarca de l’Alt Camp, a la província de Tarragona, situat a l’est de la comarca i en el límit amb el Baix Penedès. Tot i que Vila-rodona no disposa d’un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya, disposa d’aquest que podeu veure aquí. La muralla amb les torres és un senyal tradicional que ha derivat en la mena de castell que es representa actualment a l’escut municipal. La graella d’or fa referència al patró de Vila-rodona, sant Llorenç, mentre que la faixa ondada d’argent, és una record del riu Gaià. Com és una vila, li correspon la corona mural de vila.
Llocs d’interès
El Columbari de Vila-rodona és un monument funerari romà protegit com a bé cultural d’interès local del municipi. El columbari constitueix la resta romana més important de Vila-rodona. L’element es pot relacionar amb el ritus religiós funerari de la incineració, practicat pels romans. La manca d’un estudi rigorós i d’una excavació sistemàtica a la propera vila de la Font del Pla dificulta una interpretació coherent de la història concreta d’aquest monument, tot i que se’n pot establir una datació aproximada al segle I a través de la seva estructura formal i pels fragments de ceràmica sigil·lata trobats als voltants.
El castell de Vila-rodona exemplifica l’abast evolutiu d’algunes de les fortificacions bastides entre els segles X i XII al Gaià. Les seves restes són el resultat final d’una llarga evolució que s’inicia segurament al segle XI i que es clou als anys 70 del segle XX. El castell de Vila-rodona està ubicat a la part més alta de la vila, la qual estructura la seva xarxa urbana des de la mateixa riba esquerra del Gaià fins a peu de castell. Per la part est del castell hi puja la carretera de Can Ferrer enmig de camps de conreus, que van guanyant altura. El castell de Vila-rodona veu passar el Gaià de nord a sud. AI nord hi podem afigurar els castells de Selmella i Saburella i al nord-oest el forat del coll de Cabra. De l’oest al nord-oest hi veiem Miramar i la serra Carbonària; a l’oest,Prades i la Mussara, i al sud-oest, Vilabella. Al sud hi albirem la Torre del Moro, Montferri i Vilardida a la banda esquerra del riu i la Serra a la dreta. A l’est hi ha la serra del Montmell.
La Serra és un petit conjunt de masies abandonades que es troba dins del territori de la vila. En un principi va ser uan vil·la romana i posteriorment hi van construir masies als voltants. Encara avui s’hi mantenen voltes de mig punt. Al segle XVIII depenia de Vila-rodona per a la formació de les lleves, el 1719 era del noviciat dels jesuïtes de Tarragona i el 1787 depenia civilment del Pla de Cabra i eclesiàsticament de Vila-rodona.
El museu de la Vila té un fons de més de 2.000 peces, fruit de les donacions dels vila-rodonins. La temàtica és molt variada, abunden les eines del camp, de la casa rural, restes arqueològiques, una col·lecció paleontològica de fòssils de les contrades, vidres, indumentària. Degut a l’espai, l’exposició permanent només pot mostrar una part molt petita de les seves peces, sent aquestes les més representatives i les de millor qualitat.
Les curiositats de la vila, el Pou de la Neu i la Cooperativa Agrícola
El pou de la neu és una cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel 
natural. Es troba situat a 240 m. sobre el nivell del mar, al costat dret del riu Gaià i a uns 150 m de les Fonts Fresques. Fins al moment present no hi ha cap data de construcció encara que s’hauria de situar a la fi del segle XVI o inicis del XVII coincidint amb la prosperitat generalitzada amb la indústria del gel a Catalunya. El pou s’omplia de neu i gel a l’hivern en un acte que es diu “empouar”. Amb aquesta finalitat es recollia la neu dels voltants i s’introduïa per la boca de càrrega. A manca de neu, si l’hivern no era adequat, s’hi emmagatzemaven també pans de gel que s’obtenien en basses de poca fondària construïdes expressament a la llera del riu. El gel tallat era posat en sarrions i transportat a bast; la carrega un cop posada sobre l’animal, era recoberta de palla, una estora d’espart i flassades. Abans d’introduir la neu o el gel calia posar al fons del pou i a les parets palla, fenàs i branques de pi amb la finalitat de fer ‘aïllant de la calor. Traslladada la matèria prima a la boca del pou, es procedia a carregar-lo, posant capes de neu premsada de 20 a 30 cm. De gruix, alternant amb capes de palla per tal de facilitar la conservació i l’extracció. Una vegada era ple, es tapava la boca, de manera que el pou quedés tancat hermèticament fins al moment d’obrir-lo.
Amb l’arribada de les primeres calors es “desempouava”, segons la demanda, tallant amb serres sense nervi els pans de gel. Amb l’ajut de motlles es donava als blocs una forma sistemàtica. El transport del gel, que es feia a l’abast o en carro, era feixuc i car, i sempre es contemplava, en els contractes de venda o consum.
La Cooperativa Agrícola va néixer amb el moviment cooperativista de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1919. Aquest moviment permetía que la producció i elaboració de vi que feia cada pagès a casa seva es pogués elaborar conjuntament, així estalviar temps i diners. La funció de la Cooperativa és l’elaboració i posterior venda dels productes dels socis. Aquest celler també té la secció d’olives tot i que l’oli es fa a Llorenç del Penedés, i la secció de fruita seca on es recull el producte i es porta a Reus.
L’edifici és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell (amic de Gaudí) i és d’estil modernista. La Cooperativa de Vila-rodona és la segona més important de tot Catalunya i 1ª de Tarragona. A l’interior podem observar com s’ha remodelat intentant conservar al màxim l’estructura, els cavalls són els originals i els pilars i finestres també. L’any 1983 es va canviar la maquinària, els dipòsits es van haver d’entrar a peces i un cop dins soldar-les per fer les tines. Tot el que podem observar al nostre voltant és d’acer inoxidable.