Vila-seca
Informació general
L’agricultura s’ha convertit en un recurs gairebé testimonial.
Els principals conreus són les oliveres, els fruiters de fruita seca (sobretot l’avellaner), els cereals (civada i ordi) i les hortalisses. Quan a la ramaderia, hom cria principalment aviram, bestiar oví i conills.
Dues activitats més tenen una notable presència, la construcció i els serveis vinculats al comerç i al turisme.
Destaca la carretera N-340, la C-31B de Tarragona a Salou, la C-14 entre Salou i Reus i la carretera desdoblada de Salou a Port Aventura i Vila-seca. L’autopista AP-7, que passa a tramuntana del poble, enllaça amb les carreteres C-14 i N-340. En l’àmbit local, destaca la carretera que comunica Vila-seca amb la Pineda i el Cap de Salou. El poble de Vila-seca té estació de la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa, que passa a llevant del terme.
Llocs d’interès
Castell de Vila-seca o dels comtes de Sicart
El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XII, quan el lloc era senyorejat per la família dels Olzina. Un segle més tard Vila-seca es trobava dividida en dues jurisdiccions, una depenent dels Olzina (Vila-seca de Solcina) i l’altra del senyor de Reus (Vila-seca del Comú). A mitjan segle XV, Vila-seca de Solcina pertanyia a Bernat de Saportella fins que, el 1525, va ser venuda a l’arquebisbe Pere de Cardona, que ja era senyor de Vila-seca del Comú i que va unir definitivament els dos termes.
Del castell medieval en resta molt poca cosa. A la fi del segle XVII el castell va ser adquirit pel cònsol holandès Joan Kies Helmont que va transformar l’edifici en una casa rural d’estil holandès. Només se’n salvà la torre mestra. Però la transformació en l’actual palau neogòtic va ser duta a terme per Isidre de Sicart i Torrents, comte de Sicart, que l’havia adquirit l’any 1899. Des de 2005 és propietat de l’Ajuntament de Vila-seca.
Celler Cooperatiu
Obra de l’any 1919 aixecada en uns terrens adquirits dos anys abans al comte de Sicart. És de grans dimensions, amb tres naus de planta rectangular, fetes amb paredat comú i carreus a les cantoneres. A la façana principal s’obre una gran arcada de mig punt que dóna llum a tot el conjunt. També hi ha dues pilastres en fals escaire coronades amb dues esferes pètries. Les cornises estan decorades amb dentellons.
Església de Sant Esteve
Edifici d’una sola nau, amb absis poligonal i capelles entre els contraforts. Va ser iniciada l’any 1588 sota el rectorat de Pere Gebellí i encarregada al mestre d’obres Joan Morsegas. La façana principal té una rosassa senzilla i un portal renaixentista emmarcat per dues columnes dòriques i un entaulament amb timpà triangular. El campanar, amb funcions de torre de defensa, va ser alçat l’any 1605. Cap a l’any 1880 es va construir, al seu costat, la capella Fonda o del Santíssim, d’estil barroc popular.
Festes i tradicions
La festa major d’hivern se celebra per Sant Antoni Abat, amb els tradicionals Tres Tombs, una fira de cavalls i una trobada de gegants. La festa major d’estiu s’escau el 3 d’agost. Al segle XIX, el dia de la festa major d’estiu, es representava el ball parlat de Sant Esteve o de les Cent Donzelles. L’any 1965, aquesta dansa pròpia de Vila-seca, que no havia estat representada des del segle anterior, va ser tornada a ballar en públic per l’Esbart Sant Esteve; després de la seva desaparició, l’any 1975 es va crear l’Esbart Dansaire Ramon Olzina. Grups de geganters, castellers, grallers i diables animen també les festes locals.També té lloc el Festival de la Música, de març a juny, i la Fira de la Música al Carrer (1999), el primer cap de setmana de setembre. Des del 1999, per Nadal, es fa una exposició de pessebres de sorra a la platja de la Pineda.