Vilabertran
“Un tresor de la plana”. Així es coneix Vilabertran. A tocar de la ciutat de Figueres, el municipi de l’Alt Empordà s’estén al llarg de tota la plana empordanesa entre els rius Manol i Muga. Conegut per la seva elevada producció de conreus d’horta, Vilabertran protegeix l’agricultura com un dels recursos econòmics més importants del municipi. Amb una reduïda extensió de 2,29 km2 i 907 habitants, Vilabertran respira cultura.
I els guanyadors de Vilabertran són…
El municipi compta amb un patrimoni arquitectònic, històric i cultural únic i molt interessant. L’estrella daurada, però, se l’emporta el conjunt romànic de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, definit com una de les joies de l’arquitectura catalana. Es tracta d’un conjunt arquitectònic que compta amb tres espais de cronologies històriques diverses: l’Església, a la capella de la Ver 
Creu, on es conserva la famosa creu processional del segle XVI; el claustre i també el palau abacial, que l’any 1930 va ser declarat monument nacional. Mai hi ha hagut Vilabertran sense Església de Santa Maria. És tal la importància de l’edifici que, de fet, el poble va néixer al seu voltant.
Qui deia que la història és avorrida? L’Església de Santa Maria és molt més que això. Des del 2006, l’edifici de Santa Maria i la ciutadella de Roses acullen ‘Sons del món’, un festival de música, gastronomia i enologia. La celebració ofereix bones propostes musicals de tot el món, des del flamenc, fins a la cançó d’autor o el world music. Així com la degustació d’un sopar ofert per restauradors de l’Empordà amb vi de la zona inclòs.
El segon lloc del pòdium és per la Torre d’en Reig, un edifici modernista de finals del segle XIX. De tarannà gaudinià, la Torre havia estat propietat del pintor Ramon Reig que hi organitzava reunions amb personatges tan cèlebres com Salvador Dalí o el polític i filòsof Alexandre Deulofeu. Actualment, en aquest edifici és on hi ha l’ajuntament. 
En qualsevol cas, la història a Vilabertran és palpable a peu de carrer. El municipi està replet de cases que, malgrat haver estat reformades i restaurades, daten dels segles XV i XVI. En moltes d’elles, és possible apreciar elements arquitectònics interessants, sobretot a les finestres, d’estil gòtic, i a les portalades adovellades.
Terra fèrtil
Des dels seus inicis, Vilabertran s’ha consolidat com una terra fèrtil rica en aigua. Per la qual cosa el municipi sempre ha estat famós per ser un entorn de cultiu d’horta. Al seu torn, aquest cultiu ha servit per crear un paisatge molt característic.
Però, a part de tot això, el conreu també té importància a nivell cultural i ecològic perquè fa possible la producció de productes de qualitat i proximitat, al mateix temps que fomenta la conservació de l’espai rural i les espècies autòctones.