VILADRAU
Emplaçat en un lloc privilegiat dins la comarca d’Osona, el poble de Viladrau s’aixeca al cim d’un pujol de 840 metres d’alçada a la riba dreta de la riera Major. Una part important del terme municipal és dins del Parc Natural del Montseny, decretat el 20 de febrer de 1987 per la Generalitat de Catalunya per tal d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat de llurs habitants. Aquesta situació privilegiada també fa de Viladrau un molt bon punt de partida de nombroses rutes per la natura tant per a experts de la muntanya com també per famílies amb nens.
Emmarcada per les imponents carenades del serrat de l’Oriol i de Sant Segimon, sobre un petit pujol excavat per la riera de l’Erola i el torrent de Rentadors, s’aixeca el casal de la Sala de Viladrau.
La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada en Domus amb una muralla de tanca i una torre de guaita. El cos central cal datar-lo al segle XVII. Tot i que els primers documents sobre el casal daten del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans. L’any 1594 neix a la Sala de Viladrau en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mes gran bandoler de l’historia.
L’església de Sant Martí
Parlant del patrimoni històric de Viladrau, hem de fer referència obligada a l’església de Sant Martí. Potser no sabre que la primera església és documentada el 898 com a parròquia dins el domini del castell de Taradell. Tot i això, el temple va ser renovat l’any 1082 va ser consagrada per el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred.
A aquesta època correspon la nau central que va ser ampliada, amb capelles laterals, i segurament l’actual campanar, durant els segles XVI i XVII. Finalment al segle XVIII es fa realitzar la façana abarrocada que podem contemplar avui en dia si ens desplacem fins a Viladrau.
De l’església romànica només queden, prop de la pila baptismal, dues arcades de mig punt del segle XII que corresponen a un antic atri o galilea. Cal destacar que el temple està catalogat dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Una passejada per la natura
Una de les caminades que us recomanem és la que us portarà fins Pont del Molí de Baix, que destaca per la seva àmplia arcada que salva la Riera Major poc després de que aquesta prengui el nom. Situat al costat de la vivenda del moliner, es pot veure aigües amunt el saltant de l’aigua de l’antiga presa i, pocs metres més avall, les restes de l’antic molí a tocar d’un bell gorg.
Per la seva banda, el Pont de Can Pau Moliner és un pontarró carreter amb forma d’esquena d’ase i sense proteccions. S’enlaira sobre la Riera Major, davant de la casa d’on pren el nom, on l’antic camí de Viladrau a Vic canvia de vessant per a continuar per la banda esquerra de la riera. Es tracta d’un senzill i elegant queda mig amagat per els verns i els avellaners que li fan ombra.
Acabarem la ruta al Pont de Fàbregues, situat sobre la Riera Major poc abans que aquesta surti del terme municipal en direcció a Sant Sadurní d’Osormort. És un dels pocs indrets on la Riera Major esdevé lluminosa i el bosc de ribera no la cobreix. Riera amunt i riera avall, un seguit de rocallosos i assolellats gorgs i saltants d’aigua. Tranquils espais per a refrescar-se els calorosos mesos estivals.