Vilafranca del Penedès és la capital de l’Alt Penedès i és Capital del Vi. És una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya per la seva situació estratègica, les bones comunicacions i per ostentar la capitalitat d’una comarca, l’Alt Penedès, amb una forta tradició vitivinícola.
Vilafranca respira avui, vuit segles després de la seva fundació, uns aires de noblesa medieval al voltant del seu barri gòtic. La cultura del vi és present en tot tipus de manifestacions: l’arquitectura, la indústria i les activitats culturals. I el comerç és un altre dels atractius de Vilafranca: us trobeu en un centre comercial amb gran varietat d’oferta i que combina modernitat, tradició, professionalitat i una experiència avalada per més de vuit-cents anys d’activitat comercial.
Capital del vi
El recent estudi d’un jaciment arqueològic datat al voltant del s.VII aC ha demostrat que és al Penedès on es troben les evidències més antigues del conreu de la vinya i la producció de vi a Catalunya. Fenicis, ibers, grecs i romans van ser els responsables de la introducció definitiva de la viticultura a les nostres terres.
La dominació romana de Catalunya va afavorir el creixement de la producció i el prestigi tant dels vins blancs com dels negres. Als segles IX,X i XI, a mesura que els cristians recuperaven terreny a Catalunya, s’expandia l’establiment de la vinya, i els tres segles següents el creixement va ser espectacular. Els cellers dels monestirs encapçalaven la ciència enològica, i vins diferents i molt més ben elaborats van substituir els primitius i rudes vins.
El Penedès és una regió natural, que es composa de tres subcomarques, conegudes amb els noms d’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. La demarcació s’extén al llarg i ample d’una àrea de 1.557km2 seguint el contorn de la Depressió Pre-litoral Catalana i cercant les delimitacions entre la Serra Pre-litoral i la mar Mediterrània. Son precisament aquests límits naturals que permeten que es desenvolupi un clima molt idoni per al cultiu de la vinya, per una banda la presència del mar i per l’altra el massís de Montserrat que resguarda el Penedès dels vents freds del nord, generant un micro-clima ideal per al cultiu de la vinya i la producció de vins de qualitat.
La Casa de la Festa Major
L’antic mercat del peix, ubicat en aquest edifici del 1913, dóna cabuda a l’actual espai dedicat a una de les manifestacions folklòriques més destacades de Vilafranca la festa major. A l’interior es troben totes les peces, el vestuari i els instruments que acompanyen la festa i que representen una autèntica descoberta de la cultura penedesenca.
Un muntatge audiovisual sobre els aspectes més destacats de la festa permet als visitants compartir les sensacions i els moments més emotius de la Festa Major. I és que la festa major de Vilafranca del Penedès esdevé una gran cita tant per als habitants del municipi com també de la resta de la comarca.
Ruta pel Cementiri
El cementiri de Vilafranca es comença a construir el 1839 coincidint amb el període d’inici dels corrents romàntics de finals del segle XIX i principis del segle XX. Es va construir en un solar que ocupava l’antic convent dels caputxins, que va passar al municipi cedit per l’Estat l’any 1837, a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. El cementiri és de planta rectangular i està format per un conjunt de construccions funeràries, jardins i una capella pública. Arquitectes de renom com ara Santiago Güell, August Font o Antoni Pons van dissenyar algunes de les edificacions més notables, una bona mostra de la posició social de les diferents persones i famílies que hi són enterrades.
La Vilafranca modernista
El ressorgiment econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l’arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d’acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona.