Vilamòs
Informació general
En el terme de Vilamòs hi ha un predomini gairebé absolut del terreny forestal, enfront de les pastures i les terres llaurades. Cal dir que en els darrers anys del segle XX, tant el sector agrari com el ramader han disminuït notablement i tenen poca incidència.
Hi havia hagut una petita indústria dedicada al cànem.
La carretera N-230 segueix l’eix de la Garona i a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, prop d’Eth Pònt d’Arròs (dins el terme de Viella) surt un ramal vers Vilamòs que comunica també amb el nucli d’Arres.
Llocs d’interès
Çò des de Joanchiquet
Çò de Joanchiquet és l’habitatge més significatiu de Vilamòs, i un dels més notables de la Val d’Aran. La residència familiar comprèn dues plantes definides en la façana per obertures de fusta i un «humarau» amb tres «lucanes» sota una estructura d’encavallades de fusta que suporta un «losat» de pissarra, de dos vessants i «tresaigües» als extrems amb sengles «humenèges». A l’interior destaca el forn i la pastadora molt ben conservat, el salonet i l’escala de la planta baixa. En la primera planta està la cambra de l’hereu, la cambra dels oncles, la cambra del mosso i del capellà. L’escala comunica la planta baixa amb el primer pis i «l’humarau» se situa al mig de la casa, en l’eix de simetria longitudinal, enfront de l’entrada principal. Està formada per dos trams paral·lels: un primer que va des de la planta baixa fins a un replà situat a mitjana alçada i un segon que porta fins al primer pis; l’escala queda tancada per un envà fet amb taules de fusta, que separa els trams; els accessos a les diverses plantes estan tancats amb portes. Les cambres de dormir presenten diverses solucions: individuals, de matrimoni o destinades a persones de diverses generacions, dotades amb llar de foc.
Santa Maria de Vilamòs
La planta és basilical, de tres naus separades per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, sobre els quals recolzen les voltes, de canó, la central i de quart de cercle, les laterals. A l’exterior del temple, al mur de migdia, entre l’antic portal i el campanar, hi ha encastats tres fragments d’esteles funeràries tardoromanes, una d’elles de marbre blanc, amb busts humans. N’hi ha dues més encastades en els angles del darrer pis del campanar. A l’interior guarda una pica beneitera de marbre. El campanar, d’estil romànic, és adossat al mur de migdia. Exempt i de planta quadrada, de tres pisos i finestres de mig punt: dobles en les tres darreres plantes, d’una obertura en la segona planta i en espitllera a la primera. A la planta baixa s’observen arcuacions llombardes com a únic element de decoració. És cobert amb volta de pedra i comunica amb l’església a través d’una porta coronada amb dos arcs de mig punt en degradació, preromànica (segle X-XI) Aquesta porta és l’únic accés al campanar, que s’obre des de dins de l’església per la banda interior del mur de migdia i que, segons Sarrate Forga, el seu estil artístic s’ajusta als cànons establerts per a les portes preromàniques dels segles X i XI. Per la part que dóna a l’església la porta presenta un arc de mig punt, rústicament adocellat; per altra banda, la del campanar es presenta en forma d’arc de descàrrega. Hi ha una làpida romana encastada.
Sant Miquel de Vilamòs
Edifici d’una sola nau amb volta de canó de mig punt, i amb un absis a llevant de perímetre el·líptic i de radi ultrapassat; exteriorment l’absis és decorat amb arcuacions llombardes amb un fris superior de serra dentada i té una finestra en espitllera al centre i una altra a l’angle SE. D’estructura molt simple, presenta la porta d’accés en arc de mig punt situada al mur de migdia. A l’interior de l’església hi ha dos arcs torals. A l’extrem SO hi ha un contrafort i al mur Oest hi ha adossada una construcció que deuria ser una mena de porxo amb porta d’accés a l’interior de l’església. Tant el contrafort com la construcció porxada podrien tenir la seva raó de ser en la voluntat d’aturar l’obertura general de la volta, on es troben esquerdes que així ho indiquen.
Festes i tradicions
La festa major se celebra per la Mare de Déu d’Agost, el dia 15. El 29 de setembre s’escau el romiatge a l’ermita de Sant Miquèu.