Vilanova de la Barca
Informació general
La terra conreada ocupa gairebé la totalitat de la superfície municipal. Gairebé tots els conreus són de regadiu, regats per mitjà de les séquies i els canals esmentats. Els principals cultius del terme són els farratgers, especialment l’alfals, seguit pels cereals (blat de moro i blat) i els arbres fruiters, amb predomini de les pereres (que han disminuït, com els presseguers i les pomeres).
Pel que fa a la ramaderia, en la dècada de 1980 es produí un descens de l’aviram i del bestiar porcí, els quals es recuperaren notablement durant la dècada de 1990. Predomina la cria d’aviram, el porcí, el boví, l’oví i les conilles mares. El mercat setmanal es fa divendres.
És travessat, seguint paral·lelament el riu, per la carretera C-13 (Eix dels Pallars) entre Lleida i Balaguer. Diverses carreteres menors uneixen el nucli amb Torrelameu, Bellvís i Bell-lloc d’Urgell. La línia de ferrocarril de Lleida a Tremp per Balaguer, amb estació al poble, creua el terme paral·lela a la C-13.
Llocs d’interès
Necròpolis de les coves
Per arribar-hi cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud; un cop s’ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir. Després d’haver fet un 1 Km aproximadament, s’arriba a una nova bifurcació, i cal agafar també el camí de mà dreta; aquest camí passa pel mig del jaciment i deixa al costat pret un bloc de gres totalment aïllat, on hi ha les tombes.
La roca on hi ha excavades les tombes té uns 2 m d’alçada i una superficie al capdamunt d’uns 4 m2. S’hi conserva la meitat occidental d’una tomba de tipus «banyera» o d’extrems arrodonits, que té 50 cm d’amplada i una fondària máxima de 26 cm. La seva llargada original devia ser de prop de 2 m, i té una orientació est-oest. Uns 20 cm al sud hi ha una cadolla de 10 cm de diàmetre. En el tall meridional de la roca s’aprecia el costat esquerre d’una segona tomba del mateix tipus completament paral.lela a la principal.
A l’indret es localitza, en una zona erma que hi ha a l’esquerra del camí, material caràmic. Es pot recollir molts fragments de terrissa datable als principis de segles de la romanització, si bé l’ocupació del lloc devia arribar fins a l’època medieval. De fet, aquestes tombes, com per exemple, les de la necròpoli del tossal de les Forques de la Sentiu de Sió, s’han de datar a l’alta edat mitjana.
Sot del Fuster
Espai fluvial a la vora del riu Segre, que és un dels darrers reductes forestals a la plana d’Urgell. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua.
La primavera i la tardor són els millors moments per visitar la finca, ja que és quan es produeix la màxima variabilitat cromàtica del bosc de ribera i alhora és quan s’observa un major pas d’ocells migratoris. A l’hivern hi són freqüents les fortes boires. Llavors, si ens abriguem bé, podem també gaudir d’un paisatge especial, en el qual sobresurten les branques plomades dels arbres entre la boira. A l’estiu és millor defugir les hores centrals del dia ja que hi pot fer bastant de calor. És interessant dur uns prismàtics i alguna guia per tal d’identificar els diferents ocells que podem observar.
Des de Lleida s’ha d’agafar la C-1313 en direcció a Balaguer. En arribar a Vilanova de la Barca trencarem cap a l’esquerra i anirem a buscar la carretera de Corbins i Torrelameu. A la sortida del poble, tot just abans de creuar el riu Segre, surt un camí a l’esquerra, que haurem de seguir en direcció nord, sempre intentant acostar-nos a la vora del riu, i que ens durà fins al Sot del Fuster pel camí del talús del riu.
Festes i tradicions
La festa major de Vilanova de la Barca, festa de vot de poble, se celebra el primer cap de setmana d’octubre i és tradicional que s’acabi el dilluns amb l’anomenada festa de la Cassola. Aquesta festa, tan típica de molts pobles del Segrià, reuneix moltes colles de la població i també de les contrades veïnes, les quals preparen la cassola tradicional i fan un dinar de germanor. La festa major petita és el 15 d’agost.