Vilanova de l’Aguda
Informació general
L’economia del municipi es basa fonamentalment en les activitats agràries. El terreny és ondulat i, sobretot a la part alta, és ocupat per boscos de pins, roures i alzines. L’agricultura, llevat de petits sectors de la vall del Llobregós, és essencialment de secà.
La ramaderia ha estat un subsector bàsic en el conjunt de l’economia del municipi; es destaca la cria d’aviram i de bestiar porcí, però es pot esmentar també l’oví i el boví.
Travessa el municipi pel sector central l’antiga carretera comarcal C-1412 entre Calaf i Ponts; d’aquesta surten els brancals cap a diversos pobles del terme. A l’Alzina, a Vilalta i a Guardiola també s’accedeix des de la carretera de Guissona a Ponts, que travessa el sector sud del terme. Pel nord-oest passa la C-14 procedent de Ponts i que es dirigeix cap a la Seu d’Urgell; en surt un trencall cap al poble de Vilanova.
Llocs d’interès
Castell de Valldàries
Aquest castell era constituït per una torre mestra de planta circular i per una nau. De la torre mestra només resta un munt d’enderrocs, pedres i fragments de mur. Per les característiques de l’indret i pel que recorda la gent, havia de ser un edifici gran, semblant a altres construccions de la comarca com la torre d’Alòs o la de Sant Oïsme. Els carreus fan uns 15 cm d’alt per 30 cm de llarg i recorden l’aparell constructiu del segle XI.
Al sud-oest hi ha una nau que ara fa uns 5,7 m de llarg, 2 m d’ample i 2,5 m d’alt, fins a l’arrencada de la volta de mig punt feta amb part amb un encofrat i en part amb llosetes col·locades verticalment. Al costat nord-oest predomina la roca; entremig hi ha algunes filades de carreus. La paret que hi ha davant, amb un gruix de 120 cm, és feta gairebé tota amb carreus ben arrenglerats. Entre la torre i aquesta nau, segurament coetània, hi ha una roca amb diversos forats de planta quadrada.
Sant Miquel de Valldàries
És un edifici d’una nau que ha estat profundament transformada. Així, al mur nord, molt alterat, s’hi observen paredats dos arcs apuntats que devien obrir dues capelles, avui desaparegudes i una finestra circular tallada en un sol carreu. També hi ha la porta d’accés resolta amb una llinda que respon a una reforma de la porta original que devia obrir-se en aquest mateix mur. La nau és coberta amb una volta de canó amb llunetes, que substitueix el sostre original i és capçada a llevant per un absis semicircular. Els elements millor conservats són les façanes de ponent i migdia, i la de la conca absidal. La façana de ponent presenta una gran finestra convertida a circular aparentment d’esqueixada recta. A la façana sud, on es fa molt patent el sobre alçament de la nau, es conserven tres finestres de doble esqueixada (la central més esvelta que les altres). A l’absis, decorat amb motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, hi ha una finestra de doble esqueixada, i en el punt d’unió entre nau i absis hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls que respon al procés de reformes profundes que patí l’edifici. Les façanes originals són nues de decoració. L’aparell és de carreuons ben escairats disposats regularment en filades uniformes on s’observen diversos forats de bastida distribuïts ordenadament.
Tant les característiques constructives com l’ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l’arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes.
Santa Maria de les Omedes
És d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, amb pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. La porta actual s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya de dos ulls, i respon a una reforma de l’edifici original, probablement la mateixa en què es construí el cor adossat al mur de ponent i s’arrebossà tot l’interior del temple. A la façana nord, paredada, és visible la porta original en arc de mig punt retallat en un sol bloc de pedra com el de Sant Pere del Soler, de Rialb. A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada del mateix tipus que les dues que es troben a la façana sud, o la que hi ha a la façana de ponent. Les façanes són nues de decoració, llevat del ràfec de la nau i l’absis format per una senzilla motllura bisellada. L’aparell del mur és format per carreus allargats disposats regularment i ha estat restaurat amb un excessiu rejuntat de morter de calç, molt visible.
Les característiques de l’església palesen unes formes ja avançades dins el segle XII però que segueixen la tradició constructiva del segle XI.
Festes i tradicions
Se celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost, la festa del Ranxo pel Carnaval, un aplec a l’ermita de Santa Perpètua el 7 de març i un altre el 12 d’octubre, a la mateixa ermita.