Vilanova de Sau
Descobrim Vilanova de Sau
L’extens municipi de Vilanova de Sau està situat a l’est de la comarca d’Osona i comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la Vall del Ter. Tot i que està relativament a prop de les grans concentracions urbanes – a uns 80 km de Barcelona i 15 km de Vic – la Vall de Sau s’ha preservat de destruccions urbanístiques i de massificacions.
S’hi accedeix per l’Eix Transversal C-25 prenent la sortida Folgueroles-Calldetenes. Després de passar per la vila de Folgueroles es troba Vilanova de Sau. També es pot fer per la carretera N-141 que surt de Vic i va fins a la presa, o bé des de Rupit per una pista asfaltada per sota la cinglera. Un altre accés és una pista pavimentada, actualment municipal, que arrenca de Sant Sadurní d’Osormort, a la carretera de Vic a Sant Hilari, i segueix el curs de la riera Major fins al pont de Malafogassa, des d’on continua fins a Vilanova de Sau.
La forma més fàcil d’accedir a Vilanova de Sau és prenent com a punt de partida l’Eix Transversal de Catalunya (C-25) i utilitzar alguna de les sortides que tenen com a destinació Vilanova de Sau i l’embassament (sortides 187 i 195). També és possible accedir des de Rupit a través d’una pista asfaltada de 18 km que recorre els peus de la Cinglera de Tavertet, fins arribar a la Presa de Sau, passant per bells paisatges de boscos exuberants. Per últim és possible també accedir a Vilanova de Sau, des de la carretera BV-5213 que porta al Parador de Turisme de Vic – Sau, a través d’una altra pista asfaltada de 7 km, que voreja el pantà, i que ens deixarà a prop del poble.
Els seus orígens
L’origen de Vilanova de Sau cal buscar-lo a principis del segle XI, en la fundació de l’església de Santa Maria (1025), però amb tota seguretat aquest indret ja era poblat al igual que altres llocs de la vall des de molt abans, com ho testimonien les restes arqueològiques dels jaciments propers. 
I amb més claredat ho trobem també al propi topònim Sau d’origen llatí (Sau – Sauva – Seuva – Selva – Silva = Bosc), indicador de la ubicació feréstega i poc freqüentada d’aquest racó de les Guilleries.
Des de que a l’any 1963, les aigües del Ter submergien divuit quilòmetres de la vall del Ter i també el poble de Sant Romà de Sau, del qual només podem veure avui el campanar romànic de l’església, indicador popular de l’estat de les reserves hídriques del país, la fisonomia i el tarannà de Vilanova de Sau va canviar .
El patrimoni cultural
A més el llegat històric de Vilanova de Sau apropa els visitants a la pròpia història de Catalunya, amb importants jaciments del paleolític i del neolític (15000-1000 a. C.),
passant per assentaments ibers i tardoromans, i la creació dels primers al·lodius senyorials catalans, amb mostres notables d’art civil i militar com la Domus del Pi (s.IX – X) o el Castell de Cornil (s. XI -XII), sense oblidar les magnífiques mostres d’art romànic present a les esglésies de Santa Maria de Vallclara, Sant Andreu de Bancells, El Pont de Malafogassa, Santa Maria de Vilanova i l’ara enfonsada de Sant Romà de Sau, de la qual només sobresurt el campanar per sobre de l’aigua.
Una manifestació cultural més actual i que enllaça amb les tradicions més arrelades, és la celebració de la Fira d’Herbes Remeieres i Productes Artesans (1er diumenge de juny), amb una vintena d’anys d’existència, plenament consolidada i referència del sector.