Vilanova i la Geltrú
Informació general
El conreu amb més implantació és la vinya, que serveix per a l’elaboració de vins i caves, emparats per la denominació d’origen Penedès. Gairebé la totalitat del sector boví comarcal és al terme, on destaca la cria de vedells per al consum. També és important l’aviram, el bestiar porcí i el de llana, i la cria de conills. Hi ha, a més, un bon nombre de ruscs. La tradicional activitat pesquera ha situat Vilanova entre els primers llocs de Catalunya pel volum de captures.
La tradició industrial de Vilanova i la Geltrú arrenca del segon terç del segle XIX, quan s’hi començaren a instal·lar les primeres grans empreses. Així, el 1839 arribà al terme la primera fàbrica tèxtil moguda per vapor. A aquesta fàbrica en van succeir d’altres . Així, Vilanova compartí el primer lloc que s’havia guanyat amb l’exportació de vins amb la potencialitat que en pocs anys adquirí la seva indústria cotonera. El sector de la construcció és també molt actiu al municipi. Dins les activitats industrials, força diversificades, els subsectors més importants són el de la metal·lúrgia i el de materials i equips elèctrics, atès que agrupa la major part de la població ocupada del sector secundari.
Llocs d’interès
Plaça de les Cols
Formada a principis del segle XVIII. El nom li ve donat pel fet que l’any 1732 s’hi traslladaren les pageses que venien verdures, procedents de la Plaça Nova (a l’actual carrer Sant Pere). El mercat de verdures es va mantenir durant tot el segle XIX fins la inauguració del Mercat nou. Entre 1939 i 1978 va dur el nom de plaça d’Espanya. Compta amb diversos edificis d’interès històric i conforma un espai urbà de gran interès.
La Rambla Principal
Va ser urbanitzada al llarg de tot el segle XIX constituïnt l’eix del desenvolupament urbà de la vila fins enllaçar amb el Barri de Mar. Ha estat el principal àmbit de lleure dels vilanovins i és a la Rambla on es troben el teatre i el cinema i un munt de bars i cafeteries amb agradables terrasses sota els plataners. Constitueix un conjunt urbanístic de gran interès amb edificis molt notables a banda i banda, d’estils diversos: neoclàssic, eclèctic, modernista o noucentista.
Plaça de la Vila
És l’espai urbà més emblemàtic de Vilanova. D’estil neocolonial, és una de les places porxades més grans de Catalunya. Va ser urbanitzada a mitjan segle XIX, un cop enderrocat el convent de caputxins que ocupava el solar. Al seu centre hi ha el monument a Josep Tomàs Ventosa, un dels «americanos» enriquits a Cuba, on fou alcalde de Matanzas, i que a Vilanova va promoure diveroso edificis socials, com la biblioteca o les escoles. L’escultura és obra de Damià Campeny, del 1881.
Festes i tradicions
Entre les festes de més tradició que se celebren a Vilanova destaquen
la dels Tres Tombs, que se celebra per Sant Antoni, al gener, consisteix en la tradicional cerimònia de benedicció de carruatges i cavalleries a la plaça de l’Església o de Sant Antoni, la festa major de les Neus, a l’agost, data del 1781, quan s’invocà l’ajut de la Mare de Déu de les Neus contra les pedregades (l’any anterior, una pedregada havia destruït les collites), però fou sobretot a partir dels primers anys del segle XIX que la festa guanyà en magnificència.