Vilaplana
Informació general
La població és bàsicament agrícola. Una bona part del terme es troba ocupat per bosc de pins i alzines. A les terres conreades predomina l’avellaner, l’olivera i els ametllers, seguit molt de lluny per la vinya. A les terres de regadiu, molt minoritàries, hom hi conrea avellaners, arbres fruiters i productes de l’horta.
Les úniques activitats industrials són derivades de l’agricultura.
Fins als primers anys del segle XX existien explotacions de pedreres de granit i extraccions de barita.
Actualment la població ha esdevingut lloc d’estiueig i residència secundària.
Llocs d’interès
Santa Maria de Vilaplana
És un edifici d’estil barroc fet de murs de paredat amb reforços de carreus, que consta de tres naus, amb arcs faixons i formerets de mig punt, sobre pilastres adossats amb cobertes de volta de canó amb llunetes a la nau major, i d’aresta a les dels costats. El cor, als peus, en el costat de l’Epístola, està construït de paredat amb reforç de carreus i amb maons a la part superior. La porta d’ingrés, és d’arc de mig punt flanquejat per pilastres molt senzilles i de volutes laterals. Té una cornisa partida, no molt volada, amb fornícula superior amb pilastres i volutes, com a la porta.
Mas de Morenet
Torre de planta rectangular de 6,65 m de llarg -d’est a oest- i 5,6 m d’amplada. L’alçada actual és d’uns 6 m dels quals els quatre inferiors són originals tot i que segurament molt canviats en el procés de restauració. El gruix dels murs és d’uns 75 cm. La porta, que s’obre a peu pla en la façana oriental, acaba en arc de mig punt format per sis dovelles de 45 cm de llarg. Al costat de la porta s’obren dues espitlleres i a la façana nord hi ha cinc espitlleres a la mateixa alçada, separades entre elles uns 110 cm. Quatre espitlleres més es veuen a la façana de ponent. El mur meridional, construït sobre una roca, no presenta cap obertura.
La tradició popular deia que el mas fou bastit aprofitant les restes d’una fortificació musulmana. Segurament era una petita casa forta d’un senyor local que es pot relacionar amb moltes altres construccions semblants com ara la torre de la Guinovarda i la casa forta de la Campanera totes dues d’Aiguamúrcia a l’Alt Camp; la torre de Joveró del municipi de Jorba, a l’Anoia, la torre de sa Masó de Les Preses (Garrotxa), etc. Un testament de l’any 1906 esmenta «el Mas d’en Morenet». El Registre de la Propietat de Reus de l’any 1921 l’esmenta com a partida de terra. La recent reconstrucció del conjunt del mas ha permès deixar la torre exempta i vistent.
La Mussara
És un nucli de població deshabitat des del 1959 i actualment en estat ruïnós. A prop del nucli s’han trobat pintures rupestres així com restes d’un poblat ibèric. El poble i la muntanya són actualment concorreguts per excursionistes i escaladors. També hi ha un refugi de muntanya.
Festes i tradicions
Com a festes principals cal destacar Sant Sebastia, el 20 de gener, la nativitat de la pare de deu, celebrada el 12 d’ocubre i la festa de Sant Isidre que es celebra el 15 de maig.