Vilassar de Mar
Informació general
El primitiu conreu de les oliveres va ser substituït al segle XIX pel dels garrofers i la vinya, que també han desaparegut. També va ser important el conreu de tarongers. El 1891 va començar el conreu intensiu de la patata.
Els darrers anys, dins la tendència general a la comarca, s’han construït un bon nombre d’hivernacles per a protegir les flors de la inclemència tèrmica i les exigències mercat han estimulat la creació de laboratoris d’investigació i reproducció de noves espècies de flors i plantes ornamentals. A més de la floricultura, té importància el conreu d’hortalisses. També es practica l’avicultura.
Actualment l’economia va molt lligada a la funció de població dormitori i residencial.
Llocs d’interès
La Sènia del RellotgeEdifici aïllat que va ser centre d’una propietat agrícola de regadiu, coneguda també com Ca l’Aldrufeu. L’obra va ser projectada per Eduard Ferrés el 1897 i construïda el 1902. Si bé s’allunya de l’estil característic de l’arquitecte vilassarenc, incorpora elements típics del modernisme, com la ceràmica o l’intens contrast cromàtic de la façana. La seva estructura s’inspira, tanmateix, en la clàssica masia rural catalana, de tipus basilical, amb tres cossos, el central de major alçada. A banda i banda hi ha dues ales més baixes.
L’element més característic és el rellotge, que ha donat nom a l’edifici, emmarcat per dos quadrats juxtaposats damunt els quals hi ha cinc querubins esculpits.
Actualment és la seu del Museu de la Marina.
Església parroquial de Sant Joan
L’església de Sant Joan de Vilassar va ser iniciada el 1727, quan el veïnat encara depenia de Vilassar de Dalt i comptava amb prou feines amb tres-cents habitants. Va ser consagrada el 1745 i el 1779 va ser segregada de la parròquia de Sant Genís. D’aquell primer temple només en resta la portalada barroca i el campanar octogonal. La resta de l’edifici és obra del 1946.
El portal, típica mostra del barroc popular àmpliament estès durant el segle XVIII, presenta ornaments amb motiu pescador, com un relleu on figura Jesús caminant sobre les aigües, amb una barca amb sant Pere i altres personatges. La torre campanar respon igualment a una estructura corrent a l’època, tot i que poc freqüent al Maresme, amb un primer nivell de planta quadrada que esdevé octogonal als pisos superiors.
L’interior del temple és decorat amb pintures de Josep Obiols, Joan Commeleran, Jordi Vila Rufas i, a la cripta, frescos de Leonci Quera.
Can Bassa
Edifici de gran interès projectat per l’arquitecte fill de Vilassar, Eduard Ferrés, el 1899. És una de les seves primeres obres i s’inscriu plenament en el corrent modernista vigent a l’època. Destaca el seu exuberant decoartivisme, ben palès a la façana, amb relleus esculpits dins un repertori ornamental d’inspiració floral d’arrel medievalista, i esgrafiats que decoren el pany llis. Poden observar-se motius iconogràfics americans (un home bevent mate), així com una variant de l’escut de Vilassar. És remarcable el treball de forja de la reixa que tanca el pati.
Festes i tradicions
Per Nadal es representen els Pastorets amb text de R. Pàmies i s’organitzen l’exposició i els concursos de pessebres. La festa major de Sant Joan se celebra el dia 24 de juny, i el primer cap de setmana de novembre, en el marc de les festes de Tardor, es fa la festa del Bicentenari, en commemoració de la creació del municipi.