Vilassar de Mar
A l’estiu, turisme de costa
Vilassar de Mar és un municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Llinda amb el Mar Mediterrani amb Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura i els serveis.
Recomanacions històriques
Comencem al recorregut perl municipi a la torre d’en Nadal, situada a la plaça de Pau Vila. Durant els segles XV i XVI, per mor de les incursions de corsaris barbarescs que
sovintejaven en el nostre litoral, es construïren nombroses torres de guaita i de defensa. En el terme de l’actual Vilassar de Mar se n’alçaren tres: can Nadal, can Mir i can Rufau o Lledó de Mar, encara que fins als nostres dies només ha arribat la de can Nadal. Aquest torre pertanyia a una masia fortificada de finals del segle XV, és de planta circular, oberta al segon pis i té una finestra gòtica d’arc conopial.
Un altre dels símbols arquitectònics de la vila és l’església de Sant Joan Baptista. El temple parroquial va ser consagrat el 1745, sota l’advocació de sant Joan Baptista. D’aquest primer temple només en resta la portalada, amb un relleu amb motiu pescador, i el campanar, de planta quadrada que esdevé octogonal als pisos superiors. La resta és obra de la reforma impulsada el 1939 sobre el projecte de l’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas en els solars que abans ocupaven l’església i la rectoria i que culminà en la benedicció del nou temple el 1945.
Continuarem el nostre recorregut al carrer de Sant Francesc, que és un dels més antics de la població. S’hi ubiquen dues velles cases de pescadors amb rústiques escales exteriors d’accés a l’habitatge i el magatzem de can Franciscó, construït per la família Carrau en l’època del comerç d’ultramar.
Per la seva banda, l’antic hostal, actual Museu Monjo, s’ubica a l’antic camí ral de Barcelona a Mataró i és documentat des de 1662. Reformat el 1762, acollí el primer Ajuntament de Vilassar de Mar entre 1785 i 1962. En l’actualitat, acull el Museu Monjo, un dels centres culturals més prestigiosos del Maresme, amb una exposició permanent d’obres de l’escultor Enric Monjo, nascut a Vilassar de Mar l’any 1895 i mort a Barcelona el 1976. Cal destacar els esgrafiats de 1902 de la façana lateral, que és el que resta de la decoració que ornava tota la façana, obra de l’arquitecte modernista local Eduard Ferrés i Puig.
No podem deixar de passar pel carrer dels Balcons. Les cases de cós són edificis típics d’aquesta àrea del Maresme construïts per mestres d’obres durant el segle XIX, de 20 pams de façana per 40 de profunditat, amb planta i pis i una eixida amb pou i safareig a la part del darrere. A Vilassar de Mar en tenim diverses mostres als carrers Sant Ignasi, del Carme.
El carrer dels Balcons és un característic i emblemàtic conjunt de cases de cós amb idèntica tipologia durant el segle XIX, que incorpora el traç diferencial dels balcons, inusual a les altres construccions de cases de cós de la resta de la població. El portal és d’arc escarser sota un petit balcó, mentre que les finestres amb reixa de la planta baixa són afegits posteriors. És notable la defensa que han dut a terme els veïns del carrer per preservar la tipologia de les seves cases.
Punt final
Finalitzarem la passejada per Vilassar de Mar parlant del telègraf òptic. Es tracta d’una senzilla i massissa construcció de mitjans del segle XIX, dins un estil neoclàssic primitiu, de parets atalussades de feixuga planta baixa sobre la qual s’alça una nau acabada en un clàssic frontó amb un ull de bou per a ventilació. Coneguda popularment com la torre del telègraf òptic, hostatjava un heliògraf que produïa senyals lluminosos d’intensitat variable per reflexió dels raigs solars en un mirall pla, generalment mòbil, a més d’altres ginys de senyalització. L’any 1894 va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi instal·là un dipòsit d’aigua i una font pública.