VILOBÍ D’ONYAR
Vilobí d’Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l’àrea urbana de Girona. El seu terme municipal comprèn tres pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilobí. Aquest últim és el centre administratiu del terme. Està situat a l’extrem nord-est de la depressió prelitoral, a la conca mitjana del riu Onyar, que travessa el terme de nord-est a sud-est.
Té una extensió de 32,84 Km² i el seu paisatge és principalment pla, formant suaus ondulacions cobertes d’alzines, roures, pins i suros. El punt més alt del municipi el trobem al turó de Sant Llop, on el cràter del volcà La Crosa assoleix els 203 metres sobre el nivel del mar. La vila però, s’estén a la part més planera, on l’altitud mitjana és de 148 metres i esdevé un bon destí si voleu passar uns dies de família ben a prop de la natura.
El creixement de la població es va mantenir constant des de mitjan segle XIX fins als anys setanta i vuitanta del segle XX, quan la onada d’immigració interna i la millora de les condicions de vida van propiciar desenvolupament urbà molt important. Durant la passada dècada també es va produir un increment demogràfic molt destacable que fa que el municipi compti en l’actualitat amb més de 3000 habitants.
Visites obligades
Una d’elles és la de Can Roscada, Des de 1998, és la seu de la Casa de Cultura i Biblioteca Municipal. Pel tipus de construcció, pels materials i per la tipologia, l’edifici pot datar del segle XVIII. No obstant això, la primera referència d’aquesta casa és de quan s’hi van instal·lar la família Negre, a mitjan del segle XIX.
Des d’aleshores, i fins a la Guerra Civil, va ser hostal i botiga.Sortint de Vilobí direcció sud, a poc més d’un quilòmetre, passant camps i masies i creuant l’eix transversal per un pas elevat, es troba l’ermita de Santa Margarida. És una capella de tradició romànica, de forma rectangular, sense absis diferenciat i amb una sola nau. La primera dada documental ens remet a l’any 1290. La façana va ser refeta al segle XVII; té una porta d’accés adovellada i un petit campanar d’espadanya.
El porxo és de la mateixa època. Des del segle XVI, albergava un magnífic retaule gòtic que, per a una millor protecció, es traslladà a l’església parroquial a principis del segle XX, però fou destruït l’any 1936. L’altar va ser consagrat l’any 1962 i és obra de l’escultor gironí Francesc Torres Monsó.
L’ermita de Sant Llop
L’accés es pot fer per un camí que passa per davant de l’església de Sant Dalmai i s’enfila pel turó. L’ermita conserva l’estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les empentes de l’encanyissat utilitzat en la seva construcció que podria ser dels segles XII-XIII. No se sap quan s’hi va abandonar el culte.
A mitjans del segle XIX s’hi va construir, aprofitant en part el campanar d’espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar de Barcelona-França i es va envoltar d’una fossat, deixant una plataforma semicircular davant de l’antiga entrada de la capella.
Des d’aquest punt podem anar a conèixer la Font de Can Bosch, que és una emblemàtica font del municipi que serveix de punt de partida per visitar la mina de La Crosa, construïda al segle XIX per eixugar els estanyols del volcà. S’hi pot arribar baixant per un camí secundari que va en direcció al sud-oest des del pàrquing de Les Guilloteres.