Vinaixa
Informació general
Pel que fa a l’agricultura, les oliveres són el principal conreu del terme, seguit pels ametllers, la vinya i els cereals, sobretot l’ordi. La ramaderia de Vinaixa complementa l’agricultura; hi predomina la cria d’aviram.
Una indústria tradicional d’aquest municipi és l’explotació de gres, amb denominació d’origen Pedra Sorrenca Floresta-Vinaixa.
Se celebra mercat setmanal el dijous.
Els eixos tradicionals de comunicacions han estat la carretera N-240 de Tarragona a Lleida, i la línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida, que es creuen a ponent del poble. Des del poble surt una carretera local que comunica Vinaixa, d’una banda, amb l’Albi i Cervià de les Garrigues, i d’altra amb el Vilosell i la Pobla de Cérvoles. A migdia del poble, travessant el sector meridional del terme, passa l’autopista de l’Ebre AP-2. També travessa el terme el tren d’alta velocitat Lleida Barcelona.
Llocs d’interès
Cal Blanco
És un habitatge fet en un terreny en desnivell, així s’entra a peu pla des del jardí al que a la façana principal és un semisoterrani; per sobre hi ha dues plantes més i el terrat. Està fet de pedra i maó a les zones destacades a l’exterior i amb algunes parts ceràmiques als interiors, tret típic del constructor.
Les obertures són grans allindades a excepció de les del primer pis de la façana principal, al centre hi ha un gran arc escarser i als laterals, falsos arcs apuntats fets per aproximació de filades. El terrat té una barana balustrada de pedra ab remats en forma de punta de fletxa. Co a remat de l’edifici hi ha una petita torre amb obertures d’angles molt pronunciats i coberta de teula àrab a quatre aigües. Proliferen els motius que evoquen de quatre barres amb diversos materials evocant la senyera ja que era una família marcadament nacionalista.
Sant Joan de Vinaixa
També anomenat Sant Joan Baptista .
Es troba a llevant del poble de Vinaixa, en una posició elevada i amb edificacions adossades.
L’església és d’una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntat sobre arcs torals. La façana és centrada pel portal de mig punt, amb tres arquivoltes en degradació que presenten un tipus d’ornamentació derivat en alguns dels seus esquemes de l’escola de Lleida, així ho palesa l’ús de puntes de diamant, i una variació sobre l’encreuament d’arquets, característics d’aquesta escola. El campanar d’espadanya és posterior, així com una capella de gust neoclàssic adossada al mur de migdia. Procedeixen d’aquesta església algunes peces gòtiques de gran interès. A la sagristia resten pintures murals romàniques.
Raval de les flors
És un carrer on totes les cases són de pedra i els exteriors estan plens de flors i es van canviant segons la temporada de l’any que estan més florides. Sobretot a la primavera estan precioses.
Festes i tradicions
La festa major té lloc el darrer cap de setmana d’agost, i l’últim diumenge d’abril se celebren les festes de primavera. El dia 3 de maig és la festa religiosa de les Santes Relíquies.