Viver i Serrateix
Informació general
Els principals nuclis de població del municipi són els pobles de Serrateix, que n’és el cap, i Viver i la caseria de Sant Joan de Montdarn. El poble de Serrateix és de població disseminada.
El conreu de secà a l’altiplà, basat en els cereals (sègol, civada i espelta) i al segle XVIII ampliat amb la vinya, prengué una gran importància.
La cria de bestiar és una activitat econòmica cabdal, sobretot la del porcí i la del boví.
El principal eix de comunicació és la carretera local que des de Navars va a Viver i a Serrateix. Hi ha també una pista que porta de Viver a Sant Joan de Montdarn i que continua cap a Montmajor; una altra de Serrateix a Castelladral, que continua ja asfaltada cap a Súria; una pista de Serrateix a Cardona, i un camí rural que uneix Viver i Puig-reig.
Llocs d’interès
Sant Just
Masia d’estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta mateixa façana s’hi obre una àmplia galeria d’arcs de mig punt, sostinguts per pilars de secció quadrada, i tres grans arcs de mig punt a la planta baixa. Aquesta façana correspon a l’ampliació del segle XVIII d’una masia construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII. Prop de la casa hi ha unes tines excavades a la roca.
Sant Joan de Montdarn
L’església de Sant Joan de Montdarn és producte de successives ampliacions. Malgrat les diferents etapes constructives, presenta una planta de creu llatina amb un transsepte marcat i un absis de mig punt. De l’edifici del segle X no se’n conserva res. Dels segles XI-XII només en resta l’absis i un pany del mur nord. L’absis, situat a llevant, és de planta semicircular i ornamentat amb bandes llombardes i arcuacions cegues, pròpies del primer romànic però reformades posteriorment. Encara conserva una finestra originària, tot i que transformada, al centre mateix. També d’època romànica es conserva la portada. Possiblement cap al segle XIV s’amplià l’església sobrealçant els murs i construint una nova volta. L’any 1784 l’església s’amplià fins als 18,90 m actuals, tot transformant la nau i construint el creuer coronat per un cimbori vuitavat amb quatre finestres obertes i quatre de cegues. Es construí la sagristia i el campanar i s’alçà novament el creuer i el cimbori, ara amb rajoles (5,5 m d’alçada); també s’enguixà l’interior i es féu una àmplia cornisa. L’any 1937, moment en què l’església fou habilitada com a escola, es van obrir unes finestres a l’absis.
Santa Maria de Serrateix
És una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, declarada Bé cultural d’interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.
Festes i tradicions
El poble celebra la festa major el segon diumenge de maig; el primer diumenge del mateix mes, la festa del Perdó; el primer diumenge d’octubre, les festes del Mil·lenari, que commemoren l’aniversari de la fundació del monestir, i el segon diumenge de febrer, la festa dels Sants Màrtirs. El Dilluns de Pasqua es fa la romeria a l’ermita dels Sants Just i Pastor, i l’ouada de caramelles