XERTA
El poble de Xerta es troba assentat en un pronunciat meandre, a la dreta de l’Ebre, mirant cap a Tivenys. Actualment és un municipi del Baix Ebre. Els seus límits són: a l’esquerra, el riu Ebre, límit oriental, de de l’indret de la seva confluencia amb el barranc de Xalamera, límit septentrional, fins el barranc del Llop; el sector occidental es troba accidentat pels darrers contraforts nord-orientals del massís dels Ports ( La Tossa, 552 mts).
El terme municipal comprèn 32,55 km 2 riu amunt, a uns dotze quilòmetres de Tortosa. La línia divisoria és el riu Ebre amb els municipis de Tivenys i de Benifallet a l’est.A ponent, el terme és accidentat, ja que s’hi troba els darrers contraforts orientals del massís I bèric. De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Paüls, els colls d’en Gràcia i el tossal de la Cova del Bou, que divideix amb Alfara, a l’oest. Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la conca i després torç en diagonal vers el nord,per la dreta i a prop del Barranc del Llop, a Aldover. Els dos barrancs que drenen el terme són els Ullals de la Vall o Fonts de Paüls i Vall Orega.
Una terra fèrtil
Xerta té tota l’abundància d’aigua de l’Ebre, que ha inundat periòdicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims, però, que sembli una paradoxa, l’horta de Xerta és regada per l’aigua que corre des de la muntanya i és canalitza per les sèquies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarraïns canalitzaren l’aigua dels Ullals, com hem dit.
En el plet sostingut entre Xerta i Paüls sobre el dret de Xerta a usar les aigües, Pere el Cerimoniós donà sentencia favorable a Xerta, l’any 1398, la raó era perquè l’ús venia de temps immemorial. L’aigua rega unes 172 hectàrees de terra, dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix. El conreu principal és el taronger, arbre contingut en l’escut de Xerta. Durant els darrers temps alguns pagesos més inquiets han començat construir hivernacles per a la producció de verdures en més quantitat.
El principal conreu de secà és l’olivera, amb unes 1.235 hectàrees, els garrofers amb 380 h i els ametllers amb 21 h. A més, té 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s’han deixat de conrear els cereals per no ésser rendibles. Algunes terres de secà han quedat ermes, conseqüència lògica del desplaçament del treball del camp a la industria.
El riu Ebre, protagonista
Al seu pas per Xerta, majestuós i calmat, el riu ofereix un variat assortit de possibilitats lúdiques. Són molts els alemanys experts en pesca que passen hores i hores gaudint de l’abundància i varietat de peixos. Darrerament, el silur és un dels peixos que més visitants atreu.
Situada a tres quilòmetres riu amunt de la vila, podreu visitar l’Assut. Construït en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d’uns 300 metres. La seva funció és la de desviar l’aigua caps als canals de la Dreta i de l’Esquerra de l’Ebre. Sembla que l’obra de l’Assut s’inicià en l’època islàmica, i fou continuada o restaurada a mitjan segle XII; tanmateix, no fou acabada fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí.
A mitjan segle XIX l’Assut fou condicionat per a conduir l’aigua cap als canals de regadiu mencionats abans. Malgrat aquestes obres, l’Assut permetia igualment el pas dels llaüts que navegaven per l’Ebre i dels rais pirinencs que baixaven fins a Tortosa. A l’actualitat, hi trobem una hidroelèctrica a l’Assut de Xerta.
Cal destacar que Xerta ha rehabilitat la resclosa de l’Assut de Xerta. Aquesta construcció permet a les embarcacions poder remuntar el riu salvant l’obstacle de la presa. El riu Ebre és navegable des de la desembocadura del riu al Delta de l’Ebre fins la població de Flix. El funcionament de la resclosa és molt vistós; mitjançant la mecanització dels desnivells de l’aigua, les embarcacions superen en poca estona una alçada d’uns tres metres. Aquest procediment es realitza en ambdues direccions del riu, és a dir, tant pels vaixells que pugen el riu com per als que el baixen.
Un símbol històric
U
n dels edificis històrics del municipi és l’església de l’Assumpció i Sant Martí. El primer temple va ser fundat l’any 1325 en emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. L’edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitiva església l’any 1580 i s’acabà el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la façana lateral que dóna al carrer de Santa Anna. La consagració del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sentís l’any 1628.
La façana principal que dóna a la Plaça Major va ser reconstruïda l’any 1858 i conté elements clàssics renaixentistes, amb dues fornícules simètriques que guarden les estàtues de sant Pere i sant Pau; al centre hi ha un finestral quadrat de pedra i sobre d’aquest un altre circular. La part superior de la façana està coronada per una escultura. L’interior, consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (dues donen pas al segon cos) i la capella del santíssim, un petita esglesiola amb un important cimbori.
Gaudim de la gastronomia de Xerta
Entre els plats destacats que podreu assaborir a Xerta, figuren les patates estofades amb conill o l’arròs de plana, un menjar típic que els agricultors cuinaven a la muntanya amb cargols, bacallà i arròs.
Però el protagonisme de la gastronomia tradicional és per a la fogasseta, un petit pa de pagès per menjar amb truita el dia de Dijous Llarder. Quant a l’apartat d’especialitats dolces, destacar les casquetes, els torrons, els ametllats i la coca de massana. No us ho deixeu perdre!